Els dies després, els carrers s’han anat omplint de colors. I vaig saber que estàvem en campanya: blau Convergència, groc Esquerra, verd Iniciativa… Quina mandra, oi? Perquè tot allò vacu, esgota. Semblava que estàvem fets per a la superficialitat. Però no. Al final, si no hi ha contingut, si no ens creiem el discurs, fem vots de càstig o de continuïtat. Però no ens hi impliquem. Tirem la papereta amb el mateix esperit del sofà-manta-tele.
De vegades sembla que el sentit comú tingui una extensió limitada. Escoltant alguns discursos, sembla que l’ordre de les prioritats bàsiques de la ciutadania sigui aleatori. Com si tota pensió insuficient, tot desnonament, tota precarització sanitària es pugués encabir dins d’un eufemisme.
No sé quina resistència tenim els votants per escoltar programes que es basen en eslògans. Els decàlegs infal·libles que ens trobem a les bústies s’assemblen massa. Perdoneu, però algú ho havia de dir. I no sé tampoc a quina capacitat de discerniment se’ns obliga. Vull dir que, tanta definició que hi ha quan un partit és al poder i tan poca concreció quan està en campanya és possible que ens destaroti una mica.
La incitació a l’odi –cap a el col·lectiu que es vulgui, eh, n’hi ha per triar i remenar- genera un rèdit electoral important. Però no sé fins a quin punt és respectable fer campanya per guanyar. Perquè, diria que l’objectiu de fer política no és guanyar.
Oi?
Diumenge 27 d’abril tindrà lloc una nova edició de l’Aplec de Primavera del Castell del…
Per a la IX edició de la Fira dels Somnis contra el càncer infantil s'han…
Aquest divendres es presenta a la sala d’actes de la Casa de la Paeria el…
Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…
Aquest 2025 l’Associació Vent de Ponent celebrarà el 15è aniversari de la creació del grup…
El diputat Jordi Verdú; el director de la cursa, Xavier Torres, i la membre de…
Aquest lloc web utilitza cookies.