Safareig pel Born

Hola, em dic Carbó i, des del meu cau i refugi, avui només us deixo la transcripció d’una conversa que vaig sentir ara fa uns dies, i que espero no signifiqui res més important que el safareig de dues dones grans, força avorrides. Si hi ha quelcom més, mal servit de por i vergonya com estic, immutar-se ja serà la vostra feina;

Em trobava pels carrers del Born de Barcelona, recolzat d’esquena a una columna de pedra que sostenia uns porxos antics, ombrívols i frescos. Un bon lloc on fer un cigarret i descansar una estona… :

Puta: ( Neguitosa i mig xiuxiuejant )Nena, vols dir que aquest lloc és segur ? Mira que hi ha gent per tot arreu i encara pararà algú l’orella… .

Ramoneta: ( Més tranquil·la  i en un to segur i pausat) No et preocupis, Puta, ja fa estona que volto per la zona i em sembla un lloc segur…, com més xivarri hi hagi, més desapercebudes passem naltres… .

Puta: ( Alleujada )Ai…,més val, més val… .

Ramoneta: Creu-me, no et preocupis…, però digues, què em volies dir que era tant important ? No tinc massa temps per perdre jo…

Puta: Ja va, ja va…, coi, quines presses…,…a veure…, com t’ho dic…,doncs que he estat pensant amb la conversa que vam tenir l’altre dia…, ja saps de què et parlo…, i m’he decidit…, no vull continuar en aquesta feina…, és esgotadora…i a més a més, ha arribat un punt en què no dono l’abast, són massa clients i tots ells repeteixen més d’un cop al dia, si almenys en pogués deixar un…però ara mateix tres són massa, i això sense comptar que a finals d’estiu encara n’hi haurà algun de nou, o et penses que aquests de Podem no em trucaran quan s’atansi el Setembre !?

Ramoneta: Calma, calma…, si ja tens raó, ja,…, i també saps que en això hi estem les dos juntes; mira, si no pots més, ens apartem i punt.

Puta: Si jo no dic pas que ho deixem tot de cop, Ramoneta, però centrem-nos en els qui tinguin més futur, i dels altres apartem-nos-en… . Recorda que ja en el seu dia vam acordar que si no podíem garantir un bon servei, no acceptaríem cap reserva, i ara mateix entre el Duran, l’Herrera i l’Iceta…, arribo a casa que no m’aguanto… . A tu potser no et costa tant, al cap i a la fi, la teva és la part fàcil…, o no reconeixes que somriure i dir que sí desgasta la meitat del què a mi em toca ?

Ramoneta: Dona, això depèn…, no em falten mocs quan em toca llogar l’habitació allí on l’Iceta mana…, l’últim dia a l’Hospitalet vaig haver de passejar amb burka… . Però vaja, que ja t’he entès. Qui et sembla que serà més bon client a la llarga ? Així comencem a descartar, i veiem a qui deixem de banda… .

Puta:  Ves, així en fred…, jo a l’Herrera me’l quedaria, que aquest és un client de confiança i llarga durada. De l’Iceta no sé que dir-te’n però si ell ens deixa, en vindrà un altre al seu lloc, i així indefinidament, tota la vida, mentre els socialistes catalans i els de Madrid passegin de la maneta.

Ramoneta: Doncs així només ens queda el Duran…, què fem ? L’engeguem ?

Puta: Sí, jo el descartaria a ell. La veritat és que creia que a mesura que s’anés fent gran no ens necessitaria tant, però sembla que li ha acabat agradant massa la vida castissa… . Saps prou bé que últimament ens exigia trios impossibles a cada hora del dia…, quin home! Que s’ho ha guanyat, vaja… .

Ramoneta: Em sembla bé, com tu diguis… . Ja has pensat com organitzar-ho perquè no sembli que el deixem nosaltres ?

Puta: Sí, escolta, a veure què et sembla: ben aviat hi haurà un congrés d’Unió, allí li hem de prestar el millor servei que mai li hem donat. Ha de quedar satisfet, amb una cara de plaer com no hem vist encara, i llavors, just en aquell moment d’èxtasi, desaparèixer de forma fulminant!

Ramoneta: Molt bé, no em desagrada això què dius…, i tens alguna idea de com sorprendre’l i fer-lo gaudir de forma tant extraordinària ?

Puta: Sí. Fixa-t’hi bé perquè com que ja havia agullat la víctima, he anat traçant un pla que segur t’encantarà…

Ramoneta: ( Tallant a la Puta ) Si ja sabia jo que feia dies que remenaves la idea!

Puta: I què volies !? No et pots imaginar com era d’incòmode tot plegat! Au, ara calla i escolta. Com et deia, es tracta de regalar-li una pregunta llarga, molt llarga, llarguíssima, i si pot ser difícil d’entendre…, que dic difícil…, impossible d’entendre, incomprensible i ambigua! Quan la tingui només caldrá….., i si t’ho acabo d’explicar a casa, fent una copeta ?

Ramoneta: Perfecte! Crec que sé per on vas i m’agrada. Anem-hi!