L’escriptor Josep Vallverdú, medalla d’Or de la Generalitat

Nascuda a Barcelona el 1943, Cabré es va formar a la Universitat de París i va ser professora a les Universitats de París-1, París-10, Montreal, Chicago i El Colegio de México a Ciutat de Mèxic. Des de 1977 ha estat vinculada al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’any 1984 va participar en la creació del Centre d’Estudis Demogràfics, que ha dirigit durant 30 anys, fins a la seva jubilació. Ha ensenyat a milers d’estudiants, ha dirigit dues dotzenes de tesis doctorals i ha produït nombroses publicacions, entre les quals destaca ‘El sistema català de reproducció. 100 anys de singularitat demogràfica’. Ha liderat un gran nombre de projectes d’investigació, el més recent i important dels quals és ‘Five Centuries of Marriages’, patrocinat pel Consell Europeu de la Recerca (Advanced Grant). Ha estat elegida en diverses ocasions per formar part de diferents consells rectors d’associacions internacionals i espanyoles. Ha estat reconeguda amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1994) i la Creu de Sant Jordi (2005). Actualment, és catedràtica emèrita a la UAB i directora honorària del CED.

Referent en el món de les lletres catalanes, Josep Vallverdú és autor d’una prolífica i diversificada obra, especialment de reconeguda trajectòria en la literatura infantil. Nascut a Lleida el 1923, estudia l’educació primària al Col·legi dels Maristes de Lleida. L’any 1940 la família es trasllada a Barcelona, on cursa el batxillerat on ja mostra la seva tendència a les lletres i destaca en la recitació i amb la seva habilitat per al dibuix artístic. L’any 1941 ingressa a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on manté relacions amb resistents culturals. Es llicencia l’any 1945 en l’especialitat de Filologia Clàssica, amb Premi Extraordinari. De 1949 a 1956 s’estableix a Sant Feliu de Guíxols, on treballa com a gestor cultural i escriu les primeres novel·les i traduccions. El 1956 retorna a Ponent. Exerceix la docència a l’Institut Laboral de Balaguer (1956-1959) i a Lleida (1959-1970), on es dedica també a les traduccions, col·labora amb Òmnium Cultural i rep els primers premis literaris. En el període de 1970 a 1988 resideix a Puiggròs, exerceix la docència a les Borges Blanques, i crea una gran producció literària, d’entre els quals destaca el popular Rovelló.

L’any 1984 es crea el Premi d’Assaig Josep Vallverdú. Quatre anys després, amb motiu de la seva jubilació, l’Institut de Batxillerat de les Borges Blanques rep el seu nom. L’any 1989 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i trasllada la seva residència a l’Espluga de Francolí. El 1994 ingressa a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’any 2000 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Entre molts altres premis, també ha estat distingit amb el Premi Ramon Fuster a la tasca pedagògica (1988), la Medalla d’Or de la Universitat de Lleida (2000), el Memorial Joan XXIII (2011), el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2012), i ha estat finalista del Premi Andersen. L’any 2004 és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida (UdL). La seva obra es resumeix en 70 llibres de literatura infantil i juvenil; 70 de tot gènere (narrativa, dietaris, memòria, poesia) i 70 traduccions. Darrerament la seva producció és de poesia.