L’obsessió que té l’estat espanyol amb el castellà és francament grotesca. La seva defensa és un atac continu a totes les altres llengües, especialment a les que es parlen dins del seu propi estat.
Es un moviment compulsiu, pintoresc i bastant ridícul.
Ells, però, tenen els tribunals, la policia, els mitjans de comunicació, el poder i els diners. Ho tenen pràcticament tot per imposar la seva llei.
Nosaltres només tenim l’orgull, l’obstinació i la raó.
Un tribunal tan desprestigiat com el Suprem espanyol prohibeix a la Generalitat valenciana adreçar-se amb la seva llengua a l’administració catalana o balear, que parlen, per cert, la mateixa llengua.
Aquesta voluntat de debilitar el català i de presentar-lo com un idioma estrany als seus propis parlants, no és nova. Sabem que ve d’anys.
Ara han aconseguit que una part dels catalanoparlants creguin que estem parlant de llengües diferents. Potser cal dir que l’estat espanyol amb tot el seu poder, i els seus diners, ho està proclamant cada dia i a totes hores.
A tall d’exemple, recordem que a ple segle XXI, l’estat espanyol té prohibida la interconnexió de les televisions públiques no castellanoparlants.
Els atacs a qui vol parlar en català són continus i els colonitzadors a més a més, es presenten sempre com les víctimes. Segons com, parlar en català pot ser interpretat com un delicte d’odi o una falta de respecte.
Què podem fer? No ho tenim fàcil.
Nosaltres seguirem protestant, cridant si cal. I en català, no cal dir.