Isaac Asimov deia que, «constatat que l’univers no és com ens pensàvem, la millor cosa que podem fer és canviar les nostres creences, ja que no podrem modificar l’univers».
Ambiciosos i optimistes, massa sovint hem cregut que, amb les nostres idees, amb les nostres paraules o les nostres accions, seríem capaços de canviar el món. Nosaltres ―vull dir cada u de nosaltres, individualment― no canviarem el món. Certament, el món és molt gran, com cantaven en Guillamino i en Pedrals a l’àlbum En/Doll. El món és una abstracció inabastable i tant pot fer referència a l’entorn que ens acull i a totes les espècies que l’habitem com a la societat humana en general o a una àrea geogràfica, a un temps concret o a una activitat en particular.
Photo by Andrew Neel on Unsplash
Vist això, i en nom de l’eficiència, potser seria millor centrar-nos a identificar les coses concretes que no ens agraden de nosaltres mateixos i del nostre entorn immediat i analitzar si podem fer algun gest per transformar-les, mal que ens sembli insignificant. Fent aquest exercici d’objectivitat, humilitat i coherència començarem a canviar la nostra actitud davant del món. I aleshores, probablement, el món ja haurà canviat una mica.