El [festival] NATURES culmina avui diumenge la seva IV edició amb l’objectiu assolit: “Reivindicar una nova ruralitat des de la dansa i l’expressió artística però també la inclusió social de totes les persones”, així ho ha explicat Olga Tragant, una de les impulsores del festival, juntament amb l’artista plàstic Jaume Amigó.
La petita localitat de l’Alzina de l’Aguda, nucli agregat al municipi de Vilanova de l’Aguda (La Noguera) amb només 20 habitants ha vist com s’incrementava la població aquest cap de setmana, coincidint amb el festival. Artistes i públic l’han convertit en un escenari de dansa contemporània, arts escèniques i arts plàstiques on persones de diferents condicions han participat de la creació i l’exhibició amb el comú denominador del paisatge rural com a teló de fons.
Aquest any com a novetat també hi han participat artistes del Col·lectiu de persones amb diversitat funcional del CR Cal Santacreu de l’Associació Alba com a creadors de l’obra de Land Art ‘REFUGI’ amb l’artista Jaume Amigó. A través de la creació i la cooperació en grup la col·laboració ha buscat desenvolupar la creativitat i autoestima dels participants així com la seva inclusió social. Hi han participat Sara Trescents, Mireia Juní, Alba Oliva, Elena Rodríguez i Sergi Badia, acompanyats de les educadores Júlia Canela i Míriam Solé.
En aquesta 4a edició hi han confluït 17 propostes artístiques en l’entorn rural: treballs de dansa, arts del moviment i arts plàstiques amb 35 artistes nacionals i internacionals, així com un concert cada dia. Tot i això, prèviament el festival ha acollit les residències dels artistes i posteriorment, els dies 15 i 16 d’octubre la mostra també programa laboratoris de creació. Per tant, la dansa contemporània, les arts escèniques i les arts plàstiques envairan aquest petit nucli rural de la Noguera al llarg de més d’un mes.
Aquest matí ha començat la segona jornada del festival amb una xerrada a càrrec de la geògrafa, antropòloga i escriptora Rosa Cerarols amb el títol “Paisatges tocats per l’art” al voltant de la geocreativitat en entorns rurals. Posteriorment el taller de la ballarina i pedagoga Ona Mestre ha convidat els assistents a sentir-se en el paisatge amb una sessió que portava per títol “El vibrar del cos, la veu i la natura”. Carme Marquilles, filla de l’Alzina i coneixedora dels racons i curiositats del poble ha guiat el passeig per la localitat als visitants i n’ha descobert la memòria i les curistats, així com la història i els costums i transformacions que han anat succeint-se en el món rural. El dinar de germanor del diumenge ha servit d’eqüador entre les activitats del matí i les de la tarda, que han consistit en una passejada amb el públic per veure les creacions cultivades a l’Alzina per part dels artistes residents tant de dansa com d’arts plàstiques.
L’itinerari ha tingut lloc a partir de les 16.30 h i s’hi ha pogut veure l’obra ‘EU. Aproximació 01’ de Fàtima Campos i Joaquín Jara, una trobada entre ballarina i escultor, que mitjançant processos performatius i plàstics busca la integració del subjecte amb el territori. Seguidament s’ha pogut contemplar el fruit del treball del col·lectiu Escarabat ‘SAMSA’, dirigit per la ballarina Laura Dorna, una acció que indaga en les transformacions a partir d’un fragment de la Metamorfosi de Kafka. El creador Darío Escriche ha mostat seguidament la seva obra ‘EURITMIA’, una metàfora sobre la identitat d’un territori, una representació de l’acció de l’home i la seva dependència de la naturalesa i de l’equilibri. L’artista Daniela Frongia ha mostat les seves ‘CONSTEL·LACIONS’ una espectacular peça de LandArt teixida en el paisatge. Tot seguit s’ha pogut veure l’obra de LandArt cocreada per l’artista Jaume Amigó i els artistes del Col·lectiu de cal Santacreu-Associació Alba amb el títol ‘REFUGI’.
A posteriori el públic ha pogut gaudir de l’espectacle de dansa i circ ‘ARRÒS’ d’Anna Mateu Blasco i Miguel Barrego que ha mostat la sembra i la recol·lecció en un llenguatge de dansa i circ. ‘LENINA’ és la peça de dansa de Georgia Varderou que agafa el nom de la novel·la d’Aldous Huxley “Brave New Word” i que fa referència a una societat controlada per la tecnologia i planteja com seria el llenguatge del moviment si el personatge de la Lenina es quedés a la natura durant unes setmanes.
Informa: Redacció