Espanya i l’ Afganistan s’assemblen perquè el poder no està en mans del poble o del que ha votat el poble, sinó que està en mans de Déu Pare i els seus servidors més fidels.
Allà, la voluntat de Déu Pare s’hi manifesta en l’apoteosi dels talibans que saben interpretar exactament que és el que Déu ha dit en cada ocasió i si enverinen les xiquetes que van a l’escola, ells saben que estan complint la voluntat de Déu i no sols no seran castigats, sinó que aniran al cel. Visca el paradís.
A Espanya tampoc no manen els que ha votat el poble, sinó els més conspicus i eminents de l’aparell judicial, fidels servidors de la pàtria hispana i la seva sagrada constitució.
Entre els talibans hi ha una competició per saber qui és el més integrista, aquí tenim una competició semblant per saber qui és el més espanyol de tots.
Per això, segueixen inventant proves de terrorisme, els quatre mil imputats segueixen imputats, segueixen jutjant per desobediència parlamentaris que ja havien estat absolts, detenen eurodiputades que després han de deixar en llibertat, amb l’amenaça però, que algun dia la tornaran a detenir i llavors ja en parlarem.
Per això, tot i que el Ministerio de l’interior havia destituït el Pérez de los Bolos, li tornen a restituir el càrrec amb tots els honors i aplaudiments de la caverna, perquè qui mana és qui pot i sap interpretar qui i què és un bon espanyol, la pàtria hispana de tota la vida.
La tenim més clara que l’aigua. I ells tenen totes les de guanyar.
De moment.
Salut i república.