Fa un parell de setmanes vam dir que tenim al davant tres perills importants: el canvi climàtic, la teocràcia i la intel·ligència artificial. Tots tres són de la crosta de coco i en podríem parlar llargament.
Els dos primers perills són ben coneguts i ja sabem que no podem fer res contra ells.
El tercer perill, la intel·ligència artificial és segurament el més arriscat perquè és també el més desconegut.
Sabem que té a veure amb la informàtica i l’acceleració d’aquesta tecnologia.
Diu que ens uns quants anys quedarem en mans de les màquines. Sortosament no sembla que hi hagi ningú capaç de controlar-les. No quedarem, doncs, en mans d’un grup de psicòpates o de les horribles maquinacions de tenebroses sectes.
Les màquines seran capaces de fer tot el que ara fem nosaltres, i ho faran millor i més ràpid.
Si actualment ja sobra gent, pots comptar que amb la I.A. funcionant, sobrarem més de la meitat. No és un futur gaire esperançador.
Cal pensar que d’aquí uns anys, això de la democràcia ja no funcionarà com ara. No se sap a partir de quin algoritme s’acabaran formant els governs, ni com se sabrà la voluntat del poble, si encara hi ha poble, que tampoc està molt clar.
El que s’haurà acabat i això serà un bon descans, seran les campanyes electorals i la mà de mentides que ens expliquen cada dia els líders dels principals partits, i ja serà un bon descans.
Si tot va bé, nosaltres ja serem independents i ens podrem dedicar a la sequera i la teocràcia.
Feina rai, també.
Salut i república.