Ja ho havíem dit però ho repetirem per si de cas: la llei de l’amnistia ni està aprovada ni ho estarà en els propers quinze dies.
Hi havia gent que volia donar-ho tot per acabat i destapar una ampolla de cava per celebrar alguna cosa. No, de cap manera.
Hi ha tot un moviment en contra de la llei i, de pas, contra el Gobierno que diu que la vol posar en marxa, contra els possibles amnistiats i contra tots els que volem l’amnistia.
El trifatxito, segueix fent tots els possibles per posar pals a les rodes i fer que s’estimbi el carro que va pel pedregar.
Van portar al Parlament europeu un intent de desprestigiar el govern espanyol i la llei de l’amnistia. No se’n van sortir gaire bé, però ho van intentar.
Més perillós és el cas del jutge Garcia-Castellón que sembla decidit a ser un dels protagonistes d’algun capítol de la Història universal de la infàmia.
Aquest paio és el que va dir que era impossible saber qui era un tal M. Rajoy que vivia a la Moncloa i que sortia als papers del Bàrcenas. Des de que es va decidir a ser un empleat del P.P., porta allò que en l’argot se’n diu “un historial semidelictiu”.
Alguns diuen que ara ha embogit, que se’n va del cap o que té alguna cosa dels nervis. Més aviat fa tota la cara d’estar promocionant-se.
De moment vol inculpar el Puigdemont i la Marta Rovira de terrorisme. Com els CDR que tenien a casa petards per fer bombes i ginebra per fer còctels Molotov. Tal qual.
Un personatge que, anys a venir, serà objecte d’estudi.
Estem avisats.
Salut i república.