La Diputació de Lleida ha acollit aquest dijous la presentació dels actes del Ranxo de Vaguistes de Camarasa, que se celebrarà el proper 2 de desembre, en commemoració del centenari de la vaga de la Canadenca, que es va iniciar a Camarasa i va aconseguir la jornada laboral de vuit hores.
La presentació ha anat a càrrec de la diputada Sandra Marco; l’alcaldessa de Camarasa, Elisabet Lizaso, i el representant de grup de teatre de Camarasa, encarregat de la teatralització de l’exposició, Carles Palomes.
Hi haurà dos actes centrals del Ranxo. Un d’ells serà l’exposició ‘Els establiments a l’època dels treballs’, que vol donar a conèixer els nous establiments que van sorgir durant l’època dels treballs a Camarasa, que es van produir durant la construcció de la presa i la central hidroelèctrica, i que van suposar l’arribada d’entre 1.500 i 3.000 treballadors, alguns dels quals portaven les seves famílies, i que va significar una autèntica revolució per al municipi. L’exposició estarà teatralitzada pel grup de teatre de Camarasa (12 h).
Aquesta representació constarà de vuit quadres, tal com ha explicat Carles Palomes, i es mourà per diferents indrets del poble, començant per la plaça, on hi havia la majoria de comerços, un espai on es feia el joc, un local social, les escoles, una ferreria, un prostíbul i un espai per als traginers. La representació ha comptat amb la col·laboració de la historiadora local Dolors Domingo.
L’altre gran acte serà el repartiment del Ranxo, que es farà al Casal Cultural (13.30 h), que s’ha previst per unes 500 racions. La jornada comptarà amb la presència de la consellera de Territori, Ester Capella.
Segons ha explicat Elisabet Lizaso, van ser els treballadors de la presa i de la central de Camarasa els que van començar la protesta per les dures condicions de treball que patien, en una vaga que es va estendre a Lleida, i més tard a Barcelona, i altres indrets de Catalunya, en un dels moviments vaguístics més importants i exitosos de principis del segle XX, que va acabar atenent les demandes obreres d’augment de sou i jornada de vuit hores.
Tot plegat ara es vol posar en valor amb una reivindicació des d’un doble vessant, tal com ha explicat Sandra Marco, reivindicant, d’una banda, que Camarasa va ser el bressol d’aquella vaga i, de l’altra, la solidaritat que significava aquell àpat que es preparava perquè els treballadors i les seves famílies poguessin subsistir durant els dies en què es va prolongar la vaga.
Així, el Ranxo dels Vaguistes de Camarasa vol commemorar la solidaritat obrera que va permetre la continuïtat d’una lluita per aconseguir un dels drets laborals llargament reivindicat i que va esdevenir una fita important per al moviment obrer.