De cara que anem al nou any, no sembla que hi hagi ningú decidit a canviar res. Sembla que tothom té la íntima convicció d’estar-ho fent molt bé.
Potser és que ho han donat tot per perdut i estan esperant l’esclat final. També és possible.
Aprofitant la diada dels Innocents, s’han omplert els diaris i les xarxes socials de gracietes i innocentades, la majoria de les quals han passat per fets reals i plausibles, perquè els nivells als que estem arribant són francament preocupants. Ja no ens podem creure res i ens ho podem creure tot.
Cal agrair, això sí, un cert bon humor en les gracietes. Dissortadament però, el que es publica avui, no canvia substancialment del que es publicava ahir.
Els mateixos personatges, les mateixes situacions, les mateixes paraules i les mateixes pors. Estem a punt de canviar d’any i segurament, també, només canviarem el nom de l’any. Cal que estem preparats.
A banda de tot el que se’n derivarà de la manca de l’aigua i el canvi climàtic, un dels problemes en augment és el de les migracions clandestines que ningú no sembla decidit a solucionar.
A Europa segueixen sense voler entendre que o s’acaba amb la colonització, que obliga la gent a marxar de casa, o s’accepta la immigració. Que no hi ha molt més.
Ja vorem com acaba tot plegat. Només faltava la generosa intervenció de Rússia i la Xina en el conflicte.
No sé quina alternativa ens queda. Per si de cas, seguim protestant.
No ens agrada el que està passant i ho volem canviar.
Una revolució ens vindria molt bé.