No direm res del Sànchez perquè nosaltres, això de Justícia espanyola manipuladora, fa anys que ho diem. Poques sorpreses.
Ha començat una nova campanya electoral. En sentirem de tots els colors i poques propostes clares.
Amb la campanya han tornat a sortir els llestos de l’abstenció i els seus salvífics brindis al sol. Són la solució. Es pensen ells.
Em permetré una reflexió al respecte i serà la darrera reflexió sobre el tema.
L’abstenció està bé si s’entén com una reacció més o menys lògica a una situació grotesca, irrisòria, de la política.
Si diu: no votaré perquè n’estic fins a la coroneta, fins al fetge, fins als testicles o fins a les trompes de Fal·lopi de polítics i de política, no em crec res. En conseqüència, no votaré, m’abstindré i punt. Adéu.
Aquesta és una postura no molt elegant, no molt intel·ligent, però és l’única que pot justificar l’abstenció. Totes les altres, com ara parlar del govern de Vichy referint-se a la Generalitat o dir que una alta abstenció farà que les forces espanyolistes s’avergonyiran i es faran demòcrates, o que s’adonaran del seu comportament injust i el rectificaran, no és que sigui poc intel·ligent, és el que segueix.
Així i tot, hi ha gent que ens ho repeteix a viva veu, com si res, cada any.
Es cert que la situació és complicada i que no és gens avinent parlar de política ni de futurs però ho hem de fer.
Cal mirar quina serà la millor opció i obrar en conseqüència. Com sempre.
Hi ha alguna garantia d’independència? Som-hi, doncs.
Salut i república.