Sap greu començar un article amb una declaració tan succinta i explícita com aquesta. No traurem l’aigua clara perquè malgrat que nosaltres som els bons de la pel·lícula, els honestos, els que treballem per la millora de la societat i estem més o menys lluitant per la justícia, l’equitat i la pau, som les víctimes sistemàtiques de un exèrcit de desaprensius, aprofitats, mangarrufos i dropos que viuen de nosaltres. No podem fer res contra ells.
El gandul del Mazon, per exemple, després de la seva actuació el dia de la Dana, com que ho van fer tan bé ell i el seu equip s’han apujat el sou i aquí no ha passat res. Total, tots els morts eren pobres o en faltava poc.
La gent del seu partit l’aplaudeixen cordialment i ens recorden que el Feijóo no és el president d’Espanya perquè no vol i que la culpa de tot és de l’ex ministra Ribera i de l’alcalde de Massanassa. Descans que els ha quedat.
I els valencians majoritàriament contents. Ja ho va dir un poeta fa anys que si els valencians fossin negres, votarien el KuKuxKlan.
Canviem de tema. Als Estats Units estan més o menys sorpresos amb l’assumpte Pegasus i l’espionatge a polítics independentistes catalans. Ho posen com exemple de fins on pot arribar la claveguera d’un estat que diu que és democràtic. L’estat espanyol va amb la merda fins als turmells però n’estan orgullosos.
A Espanya no han fet ni comentari i a Catalunya tampoc. Ni els nostres no han dit res.
Què deu estar passant? Potser és l’esperit nadalenc? Esperem que no.
Salut i república.