El passat dimecres es va presentar a la Biblioteca Municipal de Balaguer l’espectacle “Soc Angel Guimerà” per commemorar el centenari de la mort del dramaturg.
L’acte va estar molt bé, la posada en escena molt acurada i l’actuació dels dos actors digna d’elogi. Un espectacle que ens va atansar l’autor i ens va fer conèixer millor la seva obra i el seu entorn políticosocial. Molt bé, tot plegat.
Acabat l’espectacle, en unes converses amb alguns espectadors, vam constatar que en els darrers cent anys no hem avançat ni gota en el procés de reconeixement de Catalunya. Ni tan sols hem aconseguit que la percepció que Espanya té de Catalunya hagi millorat ni gens ni mica.
Segueix el profund menyspreu de la classe política espanyola a tot el que té a veure amb la nostra llengua, la cultura i fins i tot la indústria, el treball i la riquesa que es genera.
La cosa segurament s’està complicant amb les noves tecnologies, l’arribada massiva de nouvinguts, la permeabilitat cultural, els conspiranoics i els mentiders, el control de les xarxes socials i del mitjans de comunicació, la globalització de la ignorància, la infantilització de la societat i la cultura de la por que ens estan venent.
Ens faltava tenir un govern tan llepaire i tan venut a Madrid i sense alternativa viable.
Ens vam quedar tots amb un pam de nas. Sobretot quan algú va dir que nosaltres estem vivint al rovell de l’ou i que som uns afortunats. I vist el telenotícies igual va i és cert.
Hauríem de reflexionar sobre el tema.
Salut i república.