“Prenem nota de les línies mestres del projecte del COU del Montsec com a model a seguir en la nostra idea d’obrir l’astronomia a la societat”, ha afirmat Gabriel Rodríguez. A més, ha avançat que quan aquest pla estigui encarrilat el govern de Xile signarà convenis de col·laboració amb el COU, juntament amb altres equipaments de primer ordre europeus.
El representant del Ministeri de Relacions Exteriors de Xile ha estat acompanyat en la seva visita al COU pel delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, el gerent del Consorci del Montsec, Josep Vilajoliu, i el director científic del Parc Astronòmic Montsec, Salvador Ribas. Li han mostrat els diferents espais de l’equipament, amb l’Ull del Montsec i el parc de telescopis com a principals elements, i també la zona d’exposicions i les aules de treball per a tallers. També ha participat en la visita Pere Garcia, director de l’empresa catalana Expografic, que assessora l’administració xilena en la creació de la xarxa d’espais d’observació i divulgació.
L’altre aspecte pel qual s’ha interessat Gabriel Rodríguez ha estat la diversitat d’activitats que duu a terme el COU per a la divulgació de l’astronomia i del patrimoni natural del Montsec entre el públic divers. En aquest sentit, ha pogut conèixer els tallers, les observacions astronòmiques i els espectacles programats que s’hi ofereixen, així com la col•laboració amb universitats i els continguts pedagògics adreçats als alumnes dels centres educatius.
Resultats del treball fet pel Parc Astronòmic del Montsec
Ramon Farré ha subratllat el fet que “un país tan destacat en investigació astronòmica s’emmiralli en les instal·lacions del COU i la tasca que està duent a terme el Parc Astronòmic del Montsec en la difusió del coneixement científic i de l’astronomia entre el públic de totes condicions” i ho ha considerat “una prova de que al Montsec s’està treballant molt i bé per situar al Parc Astronòmic en un lloc capdavanter al món”.
Xile és considerat el millor lloc de la Terra per a l’observació astronòmica, degut a les seves condicions atmosfèriques particulars, especialment la molt baixa humitat i pluviometria (situat en alçada davant de l’oceà Pacífic), i per la quasi nul·la contaminació lumínica. Ara fa uns 50 anys que tant Europa com Estats Units van començar el procés d’implantació de telescopis a la zona. Europa, mitjançant l’organització Observatori Europeu Austral, hi ha instal·lat els telescopis més avançats del món com és el VLT, situat a Paranal, i consistent en 4 telescopis de 8 metres que poden treballar sincronitzats, o el radiotelescopi ALMA, format per 66 antenes que opera des de Chajnantor, a 5.000 metres sobre el nivell del mar.