Després de la Guerra Civil es va exiliar a França i més tard va marxar a Cuba, a la República Dominicana, i finalment a Mèxic, on va fixar la seva residència i on va ingressar a la Universitat Femenina per estudiar Periodisme.
Política, periodisme i literatura
El 1947 va marxar a Belgrad, on va treballar a la ràdio, tasca que després va continuar a Ràdio Praga, on va ser redactora de les emissions en castellà i català. Des de l’exili també va col·laborar a les revistes catalanes ‘Serra d’Or’ i ‘Oriflama’. Al 1971 va tornar a Catalunya i tres anys després va guanyar el Premi Joan Estelrich amb la novel·la ‘Quam érem capitans’.
Entre les seves obres, una vintena de llibres, escrits la majoria en català, destaquen, a més ‘Crònica de la vetlla’, ‘Va ploure tot el dia’, ‘La dona de pres’, ‘Amor clandestí’ i ‘Aquell vellet gentil i pulcre’, a més de l’obra de teatre ‘Opinió de dona’.
Pel que fa a la seva obra poètica, destaquen ‘Cròniques de naufragi’, ‘La chivata’ i ‘Segrest amb filipina’. També va conrear el gènere assagístic amb títols com ‘Una española llamada Dolores Ibárruri’ o ‘Cartes al fill recluta’.
Teresa Pàmies va contraure matrimoni amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, i fruit d’aquesta unió va néixer el també escriptor Sergi Pàmies.