CANAL Una canal ens delimita un camí, ens trasllada d’un costat a un altre d’un barranc o ens traça una nova drecera, però travessar-la no sempre és una tasca senzilla. Aquesta pot ser més o menys costeruda, amb corbes pronunciades que ens compliquen alguna caminada, encara que l’indret sigui propi d’una fotografia de postal.
Cada dia tots hem de superar algunes canals. Però, per això, ens entrenem. Així guanyem agilitat, busquem la forma més enginyosa per fer-ho i no equivocar-nos. Tenim una passa al costat dels dubtes i les incerteses però volem moure’ns per una canal que ens permeti trobar respostes. Fer-se preguntes ens ajuda a ser crítics amb el “paisatge” que ens envolta, però cercar respostes ens obre un horitzó de possibilitats. Els interrogants que ens formulen i no sabem contestar són els deures pendents de cada dia. Els canvis polítics que estem vivint, motivats per una autèntica mobilització social, ens obliguen a analitzar diferents canals per després escollir la més adient. I cal escoltar totes les opinions, fomentar espais d’intercanvi d’idees i propostes per després decidir amb arguments. Si ens equivoquem de canal, ho tornarem a intentar, la constància i la serenitat enforteixen els nostres passos.
EMBUT Un embut pot ser un petit forat que s’excava enmig d’un paisatge. Però també és aquell estri que tots hem utilitzat alguna vegada per evitar que un líquid vessi quan el volem posar en un recipient. Sort en tenim dels embuts que ens ajuden a fer confluir un conjunt de coses cap a un forat concret. Malgrat les diferències, finalment tot pot encabir-se en un mateix indret. De fet, parlar sense embuts ens obliga a sincerar-nos, a no disfressar la realitat, a dir les coses pel seu nom. Aquí rau la singularitat de qualsevol embut. La pluralitat i diversitat ens enriqueix, però la cohesió i la unitat per circular per un mateix embut és la formula eficaç per caminar per qualsevol canal. L’embut ens pot marcar el punt mig, l’equilibri que il·lumina un projecte o inicia un nou curs.
LA CANAL DE L’EMBUT, també coneguda com el rellotge de sol d’Àger, és la cinglera més alta del Montsec. L’embut, esculpit a les roques calcàries de la vall, dóna nom a la secció. Jo, malgrat haver nascut a aquesta part de la Noguera Alta, tinc família a les Garrigues. A casa he sentit dir moltes vegades que des d’Arbeca observaven la canal del migdia. Aquesta va ser el rellotge de moltes i moltes generacions d’agerins i d’arbequins que per emprendre qualsevol canal, esperaven poder-ho fer amb un sol radiant i il·lusionador que els permetés parlar sense embuts i conrear una cabana d’esperances.