Ho va dir el poeta: “dignitat, sobretot, i elegància”. En això estem. Un govern que té la majoria de membres imputats, a la presó o han rebut sobresous no és un govern, és un cau de lladres. Se sap. Així i tot segueixen al·legant ignorància. Donen un indult lleugerament camuflat al seu company Matas, no passa res. Ningú no sap res. El ministre de l’interior filtra informació falsa als diaris espanyols, es demostra que la informació és falsa i no passa res. 
L’inefable ministre de l’interior encara té els pebrots d’anar donant lliçons de moral i ètica. El mateix dia que declaren inconstitucional una votació popular, declaren constitucional un partit nazi. Això només pots passar en un estat feixista o alguna cosa semblant, però no ha passat res. Tot va endavant. Algun intel·lectual espanyol podia haver dit alguna cosa al respecte, però no. També és cert que el Tribunal Constitucional espanyol és un dels tribunals més desprestigiats del món occidental, sí, ja se sap. Quina penya de panderetistes o pandereteros. No es fan vergonya de res. L’altre dia que feien a Madrid un acte per explicar això del nou 9N, una colla de coneguts feixistes van rebentar l’acte. No crec que hagi passat res tampoc. No vull fer una llista dels despropòsits dels darrers dies perquè són ben coneguts i tampoc no traurem cap a res. Constatem, en canvi, que la societat catalana va endavant, Que sap perfectament el que vol i que està disposada a aconseguir-ho. Peti qui peti. Això és dignitat i elegància.
Per dignitat
