Sí, sí, no tinguis pressa, sempre val més fer camins que caminots. Sovint la padrina em repeteix aquesta frase que, segons m’ha explicat, a ella ja li recordava la seva padrina. És una d’aquelles dites que va passant de generació en generació i que, malgrat el pas del temps, sempre són vigents.
Reflexiona, analitza una situació, busca arguments i quan actuïs fes-ho amb determinació i coherència. És a dir, traça un camí ben recte i evita circular per qualsevol “caminot”. No sempre és fàcil trobar aquest camí. Ens agrada tirar pel dret perquè ens sembla que així guanyem temps però, a vegades, intentant avançar a tota velocitat ens entrebanquem.
Per això, és important que cadascú decideixi el camí que vol resseguir, el projecte que vol encapçalar i que vagi assumint, a poc a poc, diferents passos. Un darrere l’altre. I després ja valorarem si hem aconseguit desenvolupar el nostre propòsit amb èxit.
De fet, què és tenir èxit? El que per una persona pot ser un autèntic triomf, per una altra pot significar un fracàs. Som nosaltres els que hem de puntuar els reptes que aconseguim impulsar i finalitzar de forma reeixida. No tot és qüestió d’èxit o fracàs, res és blanc o negre. Els grisos ens permeten establir matisos, ressaltar aquells errors que ens han enfortit i que ens han permès guanyar confiança en nosaltres mateixos. Només amb una bona cuirassa serem capaços d’assumir un èxit i evitar que aquest ens afalagui.
Però és important també que valorem allò que hem aconseguit desenvolupar satisfactòriament perquè ens donarà la força i l’empenta per seguir construint. Tots sabem que qualsevol procés pot patir algun daltabaix. Doncs després d’un malencert l’últim que podem fer és desanimar-nos, cal analitzar objectivament què no ha funcionat per intentar trobar la millor drecera. Sempre existeixen diferents possibilitats, cal saber descobrir-les. No podem desil·lusionar-nos sinó buscar aquells elements que ben barrejats ens proporcionaran una bona fórmula.
Com va dir Pompeu Fabra “cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”. Per entendre el moment polític que estem vivint necessitem impregnar-nos d’aquestes variables: treball i esperança. Tots sabem que nosaltres decidim els nostres èxits però si fracassem, seguirem somniant, continuarem treballant.