Em sembla que hi ha una certa tendència a la tragèdia. Ho vinc a dir a propòsit de la conferència del Junqueras i les múltiples lectures que s’han fet. Hi ha qui diu que el front independentista s’ha esmicolat, ha desaparegut. Com que a la sala on es va fer la conferència només hi havia tres mil persones, queda clar que set milions i escaig de catalans, no es volen saber res de la independència i votaran massivament la Sànchez Camacho o els Ciutadanos. També és una anàlisi, ves què hem de dir. Personalment crec que les dues propostes presentades no són excloents en cap cas. Si no es marquen els territoris no es pot negociar res. També hi ha qui diu que el Junqueras ha fet una proposta partidista. Això mateix es va dir del discurs del Mas, que era partidista, que volia assegurar-se un triomf personal i que estava amagant no sé quantes coses que amagava. 
Cadascú pot dir la seva i com més ruc és el comentarista, més radicals són les seves opinions. Se sap. Es evident que hi ha postures diferents perquè hi ha partits diferents, o no ho sabíem que Esquerra no és Convergència? Encara falta saber la postura de la CUP, que serà, sens dubte, diferent en alguns matisos a les dues propostes que coneixem. I què? que no és normal? que no és bo? Si hi ha una intenció comuna, no veig per què no ha de fer cada partit la seva proposta. Ja es posaran d’acord. Tot i que no tenim ni un segon a perdre, recordo que hi ha més dies que llonganisses i més anys que capellans. Calma i seguim endavant.
Propostes per la independència
