Acaben de publicar una enquesta segons la qual, en unes properes eleccions espanyoles, guanyaria Podemos.
No és mol estrany si tenim en compte que Podemos, en bona part, reuneix tot aquell moviment d’indignats que fa un parell d’anys va protagonitzar algunes jornades ben importants.
La sorpresa de l’enquesta, però, és que la segona força política és el P.P. Un partit que ha demostrar ser una cova de lladres, amb tants imputats com electes, si fa o no fa, i encara hi ha gent a Espanya que els vota.
No es negarà que la cosa té el seu mèrit. Potser és perquè el Sr. Mariano ha decidit augmentar el salari mínim interprofessional en 3 euros i 22 cèntims.
Ara sí que el Sr. Mariano, podrà dir que “la crisis es historia”.
Tornem, però a Podemos.
Després de la seva visita a Barcelona, tampoc és que hagin aportat res de nou. Una sospitosa coincidència amb Ciutadanos i la Falange amb la idea aquella que ni dretes ni esquerres, que l’important és Espanya, i una altra estranya coincidència en l’ànim d’aixecar ponts entre Catalunya i Espanya, idea aquesta que també comparteixen amb el PSOE. 
Havíem sentit ja la cantarella.
Una vegada més l’esquerra espanyola, els progres, els intel·lectuals, defensen la llibertat del Tíbet i de Palestina, però Catalunya?
Catalunya és Espanya.
Ja ho va dir Viriato, ho va dir D. Pelayo i ho va repetint cada dia la secció d’historiadors del P.P. i ara, també, la de Podemos.
Acabaran argumentant allò de la Sagrada Constitución.
Hem de marxar a tota velocitat.