Potser és que tenim massa informació. No n’estic segur.
Cada dia una nova notícia més esfereïdora que l’anterior, ens ve a treure una mica la son, però tampoc no passa res perquè demà en sabrem una altra encara pitjor.
Això acaba per dotar-nos d’una certa immunitat a les desgràcies que no estic segur que sigui una bona qualitat.
Ara farà un any Boko Haram va raptar 200 noies nigerianes de les quals ja no se’n parla ni gall ni gallina. No sabem ni per on passen, ni què ha passat amb elles ni res de res. Ja no surten als diaris i tothom sembla haver-se oblidat d’elles.
I què ha passat amb l’ebola? No havíem de morir tots? Tampoc no sabem res més. Una nova notícia ha substituït aquella perillosa pandèmia. Suposo que a Guinea i a Mali segueixen morint com a conills, però ja no se’n diu res més.
Charlie Hebdo va propiciar un moviment de rebuig molt important, és cert, però ja han hagut després altres atemptats del mateix caire que ens ho han fet oblidar.
La guerra d’Ucraïna, amb les converses de pau i un simulacre d’alto el foc que no s’ha cregut ningú.
Un pilot jordà cremat de viu en viu pels partidaris de la pau i l’amor. No s’havien refredat les cendres que degollen vint-i-un cristians coptes en un espectacle grotesc que acaba amb una escena més falsa que una sangonera del Tarantino.
Anem acumulant desgràcies.
Suposo que, alternativament, en alguna banda del món haurà passat alguna cosa alegre, esperançadora, protagonitzada per bones persones.
Vaig a veure si trobo la notícia.