Quan arriben les eleccions, es poden observar els moviments dels grans grups mediàtics per afavorir determinades opcions polítiques.
Es publiquen enquestes i es fan entrevistes perfectament falsejades per fer propaganda d’uns partits i no d’uns altres. No sé qui hi ha al darrere de cada partit, però és altament sospitosa la presència de segons qui a tantes entrevistes, tertúlies, rodes de premsa i comèdia vària.
Es una mica descarat francament.
Ara diu que la dreta i l’esquerra espanyola de tota la vida s’han renovat i que estan promocionant dos nous partits que seran els substituts dels tradicionals. Ciutadanos és el recanvi del P.P. i Podemos el del PSOE. De fet diu que s’està produint un transvasament de militants, àdhuc dirigents, dels partits tradicionals a aquestes dues noves formacions. Es molt possible.
Uns i altres ocupen les pantalles de televisió de manera obsessiva. No sé qui paga, però a qualsevol hora del dia i de la nit, te’ls pots trobar.
Tots dos, per cert, es defineixen dient que no hi ha dreta i no hi ha esquerra. Ja veus quina feliç coincidència ideològica. Una altra coincidència és que comparteixen perfectament la idea de l’España Imperial.
Tots dos són monàrquics i constitucionalistes. Tremolo de cames.
Ja ho va dir fa temps el Josep Pla i no ho repetiré ara, però sí, són exactament iguals.
Espanya es confirma com un dels països més cutres del món occidental. No es pot esperar gaire cosa més.
Em sembla que no tenim alternativa. Marxem i avant.