Entres a l’ascensor. T’hi encaixones, més ben dit. Hola. Bon dia. Fa bo. Sí, déu n’hi do.
Ets al vestidor del gimnàs, tu i la noia de cada dimecres. Les dos soles. Hola. Què tal. Fa bo. Ja era hora. Sí.
Com si en la temperatura ens hi anés el salari. Com si massa núvols poguessin enlleganyar les prestacions socials. De vegades, la gent, omplim l’aire de converses estereotipades per por al silenci. Per lubricar topades socialment incòmodes. Per pesats.
I és que costa, ser precisa. O ser sincera. Costa molt, ser empàtica. La comunicació sembla una mica desgavellada. Mal estropada, com en dirien a Pallars.
És a dir, per una banda, tenim unes armes comunicatives explosives i incandescents, els recursos en xarxa. Penjo aquesta cançó al Facebook, que em recorda a tu. La foto a Instagram de quan vam anar allí. Una piulada enginyosa o una cita cèlebre. Però, per altra banda, si alço el cap de la tauleta i topo amb tu… d’això… fa bo.
Sí, ha estat un comentari totalment generalitzador, gratuït i injust, però no em diguis que no tens la sensació que cada cop som més covards. Quan som de carn i ossos, eh, perquè quan som virtuals, som forts. Valents. Insolents, sí, també. Però si estàs llegint que aquest article és en defensa de la realitat palpable enfront de la virtual, no ens hem entès.
És valentia. I és cortesia. I, sobretot, respecte. Perquè és també que cada cop sigui més complicat discutir sense enfadar-se. O simplement, discrepar. L’anonimat de la xarxa és el que té: transforma en trolls els inconformistes reincidents.
Ahir vaig llegir que el Postu de Lleida (perdó als que no gasteu Facebook) deia que ens passem criticant i ens costa ser agraïts. Estic esperant amb candeletes que l’estat de crispació imperant aquest passi a ser demodé d’una vegada. Prefereixo les carones amb petonets i els likes incondicionals. Fan la vida més fàcil. I si no et van els tons pastel, utilitza un recurs civilitzat: l’humor.
En xarxa i cara a cara: respecta i siguis valenta, que diu ma mare que la vida passa molt de pressa i que mai ho faré tan jove. Digue-li que li queda bé el vestit. Mira’l als ulls quan feu l’amor. Agraeix-li, per whatsapp, això que fa perquè tot vagi bé. Escriu un post sobre la gran tasca de tot el grup per millorar. I quan et foti enfadar, pensa que allò que li pengis al perfil, els crits que li engeguis, no faran més que definir-te.