Votar per la independència és un vot ple d’il·lusió, de ganes, de voluntat de trencar i començar de nou.
Em sembla una opció valenta i digníssima. Em sembla l’única opció digna, si vols que t’ho digui.
Vistes les campanyes només cal comparar l’argumentari d’uns i altres. Uns estan basat en les ganes de fer i els altres en el no deixar fer. Dels espanyolistes ja ho sabíem que estaven fent la guerra bruta més descarada. Sort en tenim que com que el Rajoy és tan profundament incompetent, en un entrevista que li fan a Onda Cero acaba carregant-se ell sol les mentides que havia estat dient des del principi de la campanya.
Allò del “corralito” tampoc no els ha sortit bé. Falta algun informe contra el Mas o contra el Junqueras. Encara hi ha temps.
De l’estat espanyol i del seu recanvi taronja esperàvem això i més. Especialment miserable, però, em resulta l’actitud d’una gent que es diu d’esquerres i s’ha demostrat incapaç d’anar ni una passa més enllà d’on digui l’amo.
Que no és patètic el tipus aquell que diu que ens esperem que potser d’aquí dues generacions a Madrid entendran, etc.? Em sembla d’una misèria moral sense precedents.
Comparable a la dels socialistes per això. Preguntat el Pedro Sànchez per si mai es podria votar un referèndum, diu que no ho preveu la Constitució. Preguntat per si la nova constitució, que diu que volen fer, ho inclouria, contesta taxativament: No. Ja veus el “fadaralisma”.
Tenim l’oportunitat de fer un pas endavant.
No la podem desaprofitar.