Tirar pilotes fora. Passar-se la pilota l’un a l’altre. No vull parlar de futbol però, de vegades, aquestes expressions exemplifiquen experiències molt quotidianes. Culpabilitzar a una altra persona i fer-la responsable de tots els problemes és una situació que potser heu protagonitzat alguna vegada. Sovint ens costa reconèixer els propis errors i fem un diagnostic equivocat de moltes qüestions. Una acció, potser sense importància, que si no solucionem a temps pot provocar situacions tenses i incòmodes. I això no només succeeix a la feina sinó que és extrapolable a molts altres contexts. Les relacions humanes són complexes i sovint estan mancades d’autocrítica.
L’estratègia de criminalitzar a una altra persona o element extern per justificar una determinar actitud o situació indesitjable no sempre elimina el problema real. La falta de comunicació entre individus és un dels cavalls de batalla de moltes relacions professionals o d’amistat. Per què? No és més senzill parlar, buscar punts en comú, treballar de forma col·laborativa i compartir responsabilitats? Aquesta és la paraula maleïda: responsabilitat. De vegades, no sabem autoexaminar-nos, detallar els nostres límits i delegar algunes tasques per intentar assolir les metes proposades. Acceptar un problema i conscienciar-nos d’un fet objectiu pot esdevenir un autèntic trencaclosques.
La política ens ofereix milers d’exemples d’aquest tipus. Sempre és desitjable alguna forma d’autocrítica individual o col·lectiva. Tot i així, en poques ocasions els nostres representants fan públicament aquest exercici. Els fa por sotmetre’s a aquest control. Saben que l’opinió ciutadana té molt poder. I, alhora, estan exposats contínuament a les interpretacions que els mitjans de comunicació poden fer de les seves paraules o actuacions. Però això no justifica aquesta falta d’autoanàlisi i crítica que ens agradaria sentir més sovint en boca dels nostres polítics.
Potser aquest és un dels motius que explica la llarga agonia que hem viscut a Catalunya durant els últims mesos i que, finalment i contra tot pronòstic, va finalitzar amb la investidura del president Puigdemont. Però a nivell espanyol estem vivint una situació que, malgrat totes les diferències, també exigeix a tots els actors que facin una bona interpretació dels fets. Només necessitem voluntat individual i política per aconseguir-ho. I els partits han de fer aquest pas sinó és impossible arribar a acords i desenvolupar determinats projectes de govern.
Sé que l’exercici d’autocrítica que plantejo no és una tasca gens senzilla però sí un bon remei per solucionar algunes de les preocupacions que ens atabalen cada dia. Intentem aprendre dels errors que cometem, potser ens conduiran cap al camí encertat. Diuen que rectificar és de savis.