Com més va, més clara va quedant la teoria de la mega conspiració universal, un mecanisme ocult, compartit per uns quants, les fosques maquinacions de tenebroses sectes que dominen el món d’amagatotis. Ara sembla que me’n foto però és així mateix.
L’altre dia ho va escriure un twitaire: “Si els pobres cada dia són més pobres i els rics cada dia són més rics, això no és una crisi, això és una estafa”.
Em sembla de tota evidència. Si l’1 % de la població mundial té el 90% de la riquesa i tenen previst d’arribar al 99% en un parell d’anys, és que alguna cosa està fallant.
Si Europa té els pebrots de robar diners i joies als refugiats que arriben de Síria, mentre els reté en la més negra misèria, és que alguna cosa està fallant. Ara que si l’única alternativa que s’està oferint a nivell mundial al capitalisme caníbal ha de ser el retorn a la ignorància i la barbàrie que proclama l’integrisme petromuslim, és que alguna cosa està fallant.
Caldrà fer alguna cosa i caldrà passar immediatament a l’acció. Hem d’acabar amb el consumisme, amb la dèria dels diners. Que les nostres vides no siguin un continu acumular diners per poder gastar més diners.
Algú haurà de reivindicar el valor de la música, la literatura, l’amistat, el teatre, la bellesa, el silenci, les postes de sol, el paisatge, les tardes de pluja, la filosofia, el dibuix.
Però també ho va dir l’aforista: “El problema no és saber què s’ha de fer. El problema és saber com es fa això que s’ha de fer”.
Treballem el tema, almenys.