Haurem de fer alguna cosa per tal de no haver d’anar sempre tan emprenyat amb uns i altres. Potser fan algun curset sobre el tema.
Hi ha gent que fa ioga, un altres fan unes teràpies basades en les flors, les olors o la música. També hi ha qui es dedica positivament al vi. Ara vaig llegir que dedicar-se a la beguda demana una força de voluntat que tampoc et pensis que està a l’abast de tothom.
Per anar arribant al resum direm que hi ha gent que es dedica a tota mena d’activitat per tal de mantenir el cap allunyat del dia a dia que ens ofereix la televisió, la premsa i les xarxes socials que en diuen. Però és difícil, és molt difícil.
Només que t’aixeques i la primera notícia que t’arriba, a poc que engeguis la ràdio és una matança o altra per la part de la morisma, alguna bestiesa del Fernàndez Díaz o alguna frase de les glorioses del Sr. Mariano.
Això abans d’arribar al cafè. Parlant de cafè, un cambrer políglota es va negar a donar-li a un client un “cafè amb llet” perquè diu que ell sap parlar castellà, gallec, francès, anglès, italià i alemany, però que català o “mallorquí” diu que no en parla, que no ho entén.
Ves si cal ser ruc per dir una cosa semblant. Un tipus que porta quinze anys fent el trajecte Mallorca – Barcelona.
La caverna s’ha posat de la seva banda, naturalment. Fins i tot algú ha dit alguna cosa sobre les classes obreres i l’accés a la cultura.
Perdona que havíem dit que no ens emprenyaríem.
Me’n vaig a fer una teràpia relaxant a base d’arròs bullit. Ciao.