Sempre he estat partidari dels uniformes estudiantils. Digues-me antic, però sempre n’he estat partidari.
Hi ha una sèrie de raons que destacaré. Va que no són idees meves, que les he llegit en un lloc o altre però em semblen prou positives.
La primera virtut de l’uniforme és que reforça la idea de grup. Tota la gent que va vestida igual, se sap que pertany a un grup d’iguals i això sempre reforça l’autoestima, especialment en els més dèbils.
(Suposo que per la terminologia que faig anar es deu notar que no sóc ni psicòleg, ni pedagog, ni tan sols coach manager, però suposo que s’entén el que vull dir.) 
Això de formar part d’un grup és sempre positiu segons que afirmen diversos experts en el tema.
Hi ha una altra raó, però, encara més evident i pragmàtica. Es la qüestió econòmica. La roba de tot el curs en un col·legi d’elit o una universitat de “pijos” no va molt més enllà de tres pantalons, tres camises i un parell de jerserets, sabates, mitjons i potser un abric a banda. La roba d’un alumne d’un col·legi públic de tercer fila o d’un Institut de secundària dels normalets, pot suposar tranquil·lament quatre o cinc vegades més de roba.
Sense fer grans escarafalls, hi ha, especialment entre les noies, qui es canvia cada dia el vestuari, marcant estil i tendència i això per a moltes famílies suposa una despesa molt important.
D’altra banda, quin descans cada matí de saber exactament què t’has de posar, no?
Els uniformes tenen mala premsa, ja ho sé, però algú ho havia de dir.