Ara no recordo la cita però sé que era d’un autor llatí. La cosa venia a dir que tot sovint les excuses que donem per justificar alguna cosa que hem fet malament són patètiques i ridícules. Em sembla que era de Plaute però no n’estic segur.
De vegades, alguna vegada, un hom es lleva tard perquè la vida és així i perquè s’està més bé al llit que pel carrer a segons quines hores de la matinada, però, com que no ho vol dir així mateix, per tal de justificar que arriba tard s’inventa alguna cosa sobre el trànsit i els conductors suïcides, una malaltia sobtada del nen petit o una història de la sogra que no trobava les pastilles del colesterol.
Hi ha qui no sap fer una sípia a la planxa amb una picada d’all i julivert i en comptes de dir-ho clarament i endavant que fa baixada, s’inventa una llarga faula o rondalla, no exempta d’una certa èpica, sobre Greenpeace i la angoixant situació dels oceans per la banda del Pacífic.
També hi ha qui després de dir que mai no donaria suport a una banda de delinqüents, acaba regalant els seus vots a la dreta dura i per justificar-ho, s’embolica amb la bandera espanyola i acaba dient que el PSOE no és de dretes ni d’esquerres.
No ho diré en llatí, però fa molts anys un home em va dir, més o menys: “Si mai fiques la pota, demanes perdó i la treus. Si la vas remenant només aconseguiràs embrutar-te més i potser et quedaràs clavat al toll”.
Ja es veu, però, que no tothom ha llegit els clàssics i no tothom ha conegut gent competent.
Una llàstima.