Tornem-hi amb la desobediència

marc2Forcadell. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació. Forcadell hauria delinquit en posar a votació al ple les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent tot i l’avís del Tribunal Constitucional que aquesta iniciativa vulneraria la Constitució. Es tracta d’una cadena d’impugnacions que ve de la resolució anul·lada sobre l’inici d’un “procés de creació de l’Estat català independent en forma de república”. Davant la possibilitat que la presidenta Forcadell sigui inhabilitada, diversos representants han assenyalat que hauria de continuar presidint el Parlament com si no passés res. Em plantejo si cal cremar etapes a còpia de votar resolucions polítiques prescindibles pel bon fi del procés a costa d’avançar possibles inhabilitacions. I tinc tots els dubtes del món que un càrrec públic inhabilitat hagi de continuar exercint. La legitimitat del procés quedaria qüestionada, de portes endins i de portes enfora. I obriríem la veda a què cadascú considerés quan cal acatar una resolució judicial i quan no. No oblidem que el govern de la Generalitat, quan s’escau, segueix recorrent al Constitucional.

desobedienciaDe Badalona a Balaguer. A Badalona, el dia de la Hispanitat va començar amb un tinent d’alcalde esquinçant la interl·locutòria judicial que instava a complir el calendari laboral. Després d’aquest desafiament, els regidors proclamaven que eren a l’ajuntament per treballar “com un dia normal”. Al cap de quinze dies, cridats a declarar davant del jutge, els mateixos regidors al·leguen que la interl·locutòria estripada era una simple fotocòpia, que el 12 d’octubre “no vam obrir” i que només algun regidor va estar pel vestíbul. L’alcalde de Balaguer, que el 12-O es va fotografiar al despatx, explica cofoi que ha respost a la subdelegada del govern que a l’Ajuntament tots els dies de l’any hi ha conserge i guàrdia urbana i per tant sempre està obert. Desobediència? Teatre del dolent.

Desobeir o no desobeir. El compliment de la llei és la base de l’Estat de dret. Darrerament aquesta afirmació és exclusiva dels polítics unionistes. Però crec que la defensa acèrrima de la independència no ens ha de conduir a fer-nos trampes al solitari. El passat estiu, en aquest mateix espai, escrivia a propòsit de l’art de Sixena i de la bandera espanyola hissada per ERC a Balaguer que la desobediència és una única bala que tenim a la recambra. I que cal identificar molt bé el moment en què cal accionar-la. Si les institucions desobeeixen dia sí dia també potser regalarem les orelles d’envalentonats militants d’Esquerra o de la CUP. Però ni s’estarà fent el que correspon com a poder públic ni s’estarà avançant –ni tampoc ampliant la base social– cap a la independència.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.