La bancada Popular ja tremola, Mariano Rajoy s’ha amagat sota la taula i el tribunal Constitucional està en estat de xoc. I es que no podia ser menys després que l’Ajuntament de Balaguer aprovés una moció en contra de “la judicialització de la política i de la persecució que pateixen els càrrecs electes per defensar el procés”. Pareu màquines. Els regidors d’un municipi que no arriba als 20.000 habitants han decidit fer política nacional, aquella per la qual no van fer campanya, però que ara els fa goig i volen parlar d’alguna cosa més que modificacions de crèdit i taxes.
Aquest 2016 el consistori balaguerí ha aprovat una desena de mocions que res tenien a veure amb el treball de l’òrgan municipal. El problema és que el Ple de molts ajuntaments (que per començar avui en dia ja no és un ple, sinó un desert) s’han vestit amb temes de caràcter nacional per atreure l’interès de la gent. Són aquells debats fàcils de comentar, que estan a les tertúlies i on els arguments són tan refregits que els regidors ja els tenen interioritzats. Segurament això ajuda a justificar el treball d’aquells edils que tenen poc marge de maniobra en les actuacions del dia a dia del consistori. Però aquí estem barrejant en un mateix sac el compromís de servei públic que tenen els regidors escollits per gestionar un Ajuntament, amb el compromís que aquests tenen amb els colors del seu partit. Cal separar una cosa de l’altra i entendre la responsabilitat del càrrec per no fer el ridícul. Pero tranqu
ils, segur que els jutges del Tribunal Constitucional són acèrrims seguidors de la política municipal balaguerina i faran marxa enrere quan vegin que Balaguer ha aprovat una moció que “rebutja l’anul·lació del Constitucional del decret català sobre pobresa energètica”.
Es pot entendre que el moment polític pel que passa Catalunya necessita del suport d’àmplies majories i el propi Parlament en alguna ocasió l’ha demanat als municipis. Però això s’ha acabat convertint en una espiral de debats estèrils i ha frivolitzat l’autèntic paper de les mocions municipals, el de donar veu a les ampes, casals i associacions o posar sobre la taula debats importants per la ciutat. Estic segur que hi ha molt bona fe en l’aprovació de mocions que defensen la conselleria d’exteriors de la Generalitat o que demanen al govern espanyol el traspàs de les beques. Però més enllà d’aquesta bona fe, lamento dir que això només ens està aportant palla per omplir pàgines de diaris. En un moment en què la ciutadania ja no creu en els polítics, no podem permetre que els organismes municipals, els que precisament estan més a prop de la gent, facin política irrellevant. Bàsicament perquè quan s’apaguin els focus aquests regidors hauran de donar la cara i parlar de les autèntiques necessitats del seu municipi.