Recentment la ciutat de Balaguer ha tingut l’oportunitat de celebrar un esdeveniment que no és pas habitual al llarg de la seva història recent. Històricament, o si més no durant molt de temps, Balaguer ha estat una ciutat més aviat exportadora de talent.
Per un o altre motiu, moltes de les persones de vàlua nascudes en aquesta ciutat han hagut de marxar a d’altres indrets a desenvolupar-la i a demostrar-la, la seva vàlua. Et pots trobar gent brillant en qualsevol camp a qualsevol racó del món, i no diguem, és clar, a Barcelona que ha estat el pol d’atracció de talent durant molts anys. És clar que això te una part positiva, en la mesura que diu molt de les capacitats dels balaguerins i les balaguerines, però representa també una forma de descapitalització sagnant del bo i millor que produeix aquesta terra.
Ara hem tingut l’oportunitat de revertir una mica aquesta descapitalització de talent, de recòrrer el camí contrari, afegint a la ciutadania balaguerina un dels talents més prolífics de la nostra literatura. I, de passada, esmenar així l’error que va cometre la natura en no fer-lo néixer a Balaguer sinó a Lleida, un 9 de juliol de 1923.
Efectivament, quan el setembre de l’any passat l’incansable viatger que és Josep Vallverdú va abandonar la seva casa de l’Espluga de Francolí per traslladar-se al carrer Miracle, primer, i després a l’avinguda Pere III de Balaguer, una de les primeres coses que va fer va ser anar a l’ajuntament a donar-se d’alta com a nou ciutadà de Balaguer, convertint així la ciutat comtal, si no m’erro, en la seva vuitena residència.
Per ser sincers, val a dir que ni l’Ajuntament, o Paeria, de Balaguer, ni tampoc la seva regidoria de cultura, no hi van tenir pas cap mèrit en el fitxatge d’aquesta jove promesa de la literatura. No cal penjar-se medalles quan no toquen. Més aviat sospito que l’autèntic mèrit d’aquesta captació de talent recau en la seva muller, l’Antonieta, que no va parar fins que no va aconseguir la seva particular “tornada a casa”.
Ara hem acollit el Josep Vallverdú com a fill adoptiu de Balaguer. Una interpretació d’aquest fet pot ser, com va fer el propi Vallverdú quan li’n va fer, de fill adoptiu, a l’Espluga de Francolí el 5 de desembre de 2008, que el nou afillat passaria a ser germà dels altres fills de Balaguer. Però, atès que això que en diem Balaguer som tots els balaguerins, també podríem considerar que, en certa mida, els fills adoptius de Balaguer també passarien a ser-ho de tots els balaguerins. No se perquè, però m’atreu la idea de tenir un nou fill de 93 anys!
Probablement a l’Antonieta mai no se li va ocòrrer de pensar que, amb aquesta adopció col·lectiva dels balaguerins, el seu marit passaria a ser també el seu propi fill adoptiu, en tant que ciutadana de Balaguer. Si be que de manera compartida amb uns 17.000 ciutadans més, cosa que li pot fer menys feixuga l’empresa. Així, quan tingui problemes amb aquest fill només caldrà que en parli molt seriosament amb qualsevol vianant amb qui compartirà la paternitat. I si mai ens convingués de demanar informes addicionals, sempre podem demanar als espluguins com s’els ha portat aquest fill comú en els darrers anys.
Però més enllà d’aquest merescut parentiu honorífic que li retem els ciutadans de Balaguer, sempre he pensat que el millor reconeixement per a un escriptor és que hom llegeixi la seva obra, de la mateixa manera que per a un mestre la seva major recompensa és que els seus alumnes aprenguin allò que s’esforça en ensenyar-los. Permeteu-me, doncs, aprofitar l’ocasió per recomanar a tots els meus conciutadans, i parents per part de fill, que llegim Vallverdú.
I no serà per que no tinguem on escollir. Pocs escriptors tenen una obra tan extensa i tan diversa. Pocs han portat un ritme de producció tant notable i tan continuat al llarg de tants anys. Noveles, contes, teatre, poesia, assaigs, … Sembla que cap gènere li ha estat aliè a aquest “homo universalis” al que tan bé li escauria d’haver viscut a l’època del renaixement.
Ignasi Aldomà, en el seu recent llibre sobre Vallverdú, “Paisatge, país, pàtria”, recull l’apreciació del seu biògraf oficial, Josep Maria Aloy, que calculava en unes 50.000 les pàgines escrites pel Josep Vallverdú fins a principi de 2012. I des d’aleshores no ha parat. A raó del mateix promig d’una pàgina i mitja diàries, calculo que avui ens acostariem a les 53.000 pàgines escrites. I no m’atreveixo a donar una xifra en els termes que es fa actualment de caracters o de pulsacions.
Però a més de la seva extensió i de la seva diversitat, la seva obra, després dels anys, continua tenint tot l’interés de l’actualitat. I no em refereixo només als escrits més intemporals, com poden ser les noveles, els contes, la poesia, o el teatre, sinó també als seus assaigs, fins i tot a aquells que ja han complert una bona colla d’anys.
L’any 2013, amb motiu del lliurament de la medalla de l’Institut Màrius Torres a Josep Vallverdú, i també de l’exposició de les seves obres a la Biblioteca central de la UdL, ja vaig tenir l’ocasió de subratllar la sorprenent actualitat dels seus assaigs. Fins i tot dels que, com les conegudes “Proses de Ponent”, ja han complert la friolera de 47 anys de vida, i en que s’hi pot reconèixer una visió lúcida d’una realitat que resulta força present avui dia.
El prec que faig avui, doncs, a la ciutadania, i no només de cara al Nadal, és que llegim llibres del nostre nou fill adoptiu Josep Vallverdú, en qualsevol de les seves formes literàries. La Biblioteca Municipal Margarida de Monferrat disposa de tota la seva obra, en bona part gràcies a una donació que va fer el propi Vallverdú el passat mes de juny, cosa que aprofito l’ocasió per agrair-li novament.
Per part d’aquesta Paeria, en aquest any i escaig que porta el Josep entre nosaltres, ja l’hem explotat al màxim, fent-lo participar com a jurat de premis literaris, padrí de festivals de contes, pregoner de festa major, i conferenciant per a tota mena de circumstàncies. Cosa a la que ell s’ha prestat sempre generosament i que també li agraïm en nom de tota la ciutat.
Ara el que convé és tots els ciutadans llegim més i, si pot ser, que llegim més Vallverdú.
(Presentació amb motiu l’acte d’investidura de Josep Vallverdú com a fill adoptiu de Balaguer)