El procés independentista català està provocant algunes reaccions francament pintoresques.
L’argument pel qual ens convé quedar-nos a Espanya, encara no els l’han donat, i mira que l’hem demanat vegades. Com que diràs que no tenen l’argument ens van regalant tota mena d’improperi i insult.
Una de les coses que estan quedant molt clares és la fi de l’Impèrio espanyol. Això no ho poden admetre de cap de les maneres, però saben que va així. Esmaperduts per la perspectiva es dediquen a fer i a dir les coses més peregrines.
No miro programes de tertúlies i experts en general, però, fins i tot sense voler, es van trobant perles que demostren que els espanyolistes estan perdent els papers.
Ara fa poc vaig llegir que un grup d’advocats tarragonins, vull creure que després d’un bon dinar i víctimes d’algun compost etílic, afirmaren que això de voler fer un referèndum posa en perill la democràcia.
El Vidal-Quadras, deia l’altre dia que quan algú no fa cas de la legislació vigent, la violència de l’Estat de dret pot ser una bona resposta. No sé si es referia a pallisses més o menys sistemàtiques o a camps de concentració.
Aquells del “les hemos destrozado la sanidad”, o “no les vamos a pagar las becas”, ho fan més dissimuladament, però responen als mateixos criteris de la relació de la Metròpoli i les colònies.
Això és “Operación diàlogo” en estat pur.
Ara diu que la volen donar per acabada. Com si mai hagués començat.
Nosaltres seguim endavant que prou feina ens queda encara.