Si mai estàs escoltant un polític que explica alguna cosa i no has aconseguit entendre res, no és que t’hagis tornat ximple o idiota, no. Es que està parlant en “Novaparla” un nou llenguatge pensat justament perquè no entenguis res tot i que les paraules que fan anar siguin conegudes.
Segons Jean Blaise «Aquesta llengua no està feta per comunicar sinó per alimentar la il·lusió de què estan passant coses eficaces».
L’antològic discurs de la Cospedal explicant que no li havien pagat res al lladre 
aquell del Bàrcenas, però que sí que li havien pagat, allò del “finiquito” en diferit, és un dels exemples més preclars de la Novaparla.
Allò més preocupant, però, és que la gent hem començat a acceptar que sí, que això està així, que ens enganyen i que ves què farem. Tenim assumit que la modernitat comporta aquesta situació.
Segons que sembla és una de les característiques definitòries del segle XXI. Ja se sap que Instagram, Facebook i Twitter són una font inexhaurible de notícies falses i què?
Menteix el Trump, el Putin, el govern xinès, l’espanyol, el francès i la meva veïna i què? No res, no passa.
Algú dirà que la cosa té a veure amb l’eufemisme de tota la vida, però és molt més greu.
Ara de la mentida en diuen “postveritat” i de l’engany sistemàtic en diuen “novaparla”.
Que algú s’inventi notícies (fake news) a canvi de la publicitat que pot aconseguir, ja és de ser miserable, però que ho facin els governs per enganyar el poble pla, em sembla delictiu, francament.