Estic segur que a España han començat una nova estratègia per tal de fer-nos espanyols a tots. Acabarem demanant ser espanyols al preu que sigui.
És un no parar.
Si l’estat espanyol es passa la seguretat de Catalunya per baix cama i no vol que es nomenin 500 mossos d’esquadra nous sinó només 50, deu ser per alguna cosa. Deu ser perquè estan convençuts que així demanarem finalment fer-nos tots espanyols d’un dia per l’altre.
Simultàniament el simpàtic Tribunal Constitucional, exemple per a tot el món conegut, acaba de declarar inconstitucional, i per tant anul·la, la Conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya. La resta de Comunidades autònomes poden seguir tenint departament d’exteriors, però Catalunya no pot tenir Conselleria d’Afers exteriors, perquè diu que la intenció és diferent, no tenen exclusivament la intenció d’ajudar els negocis d’empresaris, artistes o emprenedors catalans sinó que tenen també alguna certa intenció independentista i per tant, pam, al clatell.
Encara sort que la policia espanyola ha decidit que les cançons de “Mar i cel” no inciten al terrorisme gihadista i han arxivat el cas. Mira, descans que ens ha quedat.
I, de pas, Espanya ha reconegut oficialment que els 60.000 milions del rescat de la banca, aquell rescat que no li havia de costar res al contribuent, ja els podem donar per perduts perquè ja se’ls han fos o repartit. Que tal dia farà un any.
Ja t’ho dic, qualsevol dia d’aquests hi haurà cua per fer-se espanyol.
Ho estic veient.