Espanya és un país corrupte.
La corrupció ha arribat a formar part de l’essència del poble, de l’ànima del poble.
Tots els espanyols són ja corruptes i ben bé la meitat dels catalans també, per participants. Quan dic corruptes vull dir mesells, podrits, incapaços de reaccionar.
Si anem repassant els cassos més notables de les darreres setmanes comprovarem, amb horror, que passar, passar, el que se’n diu passar, no ha passat res.
El govern segueix robant, la justícia segueix fent-se el despistat, tret del casos que afecten a pobres, els grans empresaris segueixen amb els seus contractes d’obra pública mitjançant els sistemes de suborns habituals, la banca segueix escanyant població vulnerable i l’estat feixista segueix protegint els seus. Aquí no ha passat res.
Ara som tots sospitosos de terrorisme perquè l’Estat pot jutjar la intencionalitat, pot jutjar els pensament.
Ha quedat clar que no hi ha rebel·lió ni malversació de fons. El Llarena ha dit una cosa i el Montoro ha dit la contrària. D’acord, i què? què ha passat? Algú s’ha donat per al·ludit? No.
Els nostres segueixen a la presó. Acusats de què? No ho sabem. Estan a la presó.
I què diu el poble espanyol? Què diu la meitat del poble català? No res no diu. Incapaços de reaccionar, acceptant que l’Estat espanyol és un pudrigori, sí, però mira, què hi farem?.
Ja t’ho dic, la corrupció forma part de l’ànima del poble.
La policia rai que encara està investigant qui pot ser el M.Rajoy dels papers del Bàrcenas.
Una llàstima.