Les eleccions d’Andalusia han servit per aclarir un parell de coses que ja ens aniran bé de saber-les.
Per començar hem sabut que el feixisme no havia desaparegut mai d’Espanya. Ho sospitàvem, però ara en tenim la prova concloent. L’extrema dreta ha fet la seva aparició estel·lar i ha aconseguit uns resultats que ni ells mateixos es podien esperar. Han superat les expectatives de la patronal.
Ni l’Aznar ni l’Aguirre s’esperaven un resultats tan brillants.
Ha quedat clar, i això és molt important, que P.P, Vox i Ciutadanos són la mateixa extrema dreta. Amb algun matís que els diferencia, són els mateixos.
Tots tres tenen el mateix programa. S’han repartit l’electorat però tots tres defensen la unitat de la pàtria com a premissa absoluta, la recentralització del poder polític i econòmic, la supressió de les autonomies, l’odi a l’emigrant i el franquisme com a teoria política.
Tot això es concreta en un odi irracional contra Catalunya. Ja s’ha vist prou durant tota la campanya que han estat fent. Tant d’odi que encara hi ha qui diu que la pujada del feixisme ha estat culpa dels independentistes i que el desig de llibertat de Catalunya està a la base del feixisme espanyol.
El tracte de favor de l’aparell judicial, de la premsa, els tertulians, la policia i els partits polítics espanyols no té res a veure.
Els que han estat cuidant el niu de la serp, covant els ous, no tenen culpa de res.
Segons ells, la culpa és meva per escriure aquesta mena d’articles i teva per llegir-los.