Se sap que després d’unes eleccions cadascú fa les anàlisis que més li convenen i ben bé tothom acaba demostrant allò que volia demostrar.
Es el tema que particularment hauria d’estar ben satisfet amb els resultats però, només estic moderadament content. Tinc la sensació que els resultats no són reals. Hi ha trampa en algun lloc.
Només estic content perquè l’Aznar ha fracassat estrepitosament i els fatxes dels tres partits hauran de moderar el seu discurs i deixar de dir bajanades.
De pas, si ens deslliurem de l’Arrimadas i la seva sòcia de Toledo descans que ens quedarà.
Nosaltres hem guanyat, amb els millors resultats de la història i així i tot no hi ha una sensació de victòria, no hi ha l’alegria que comporta una victòria tan sonada com aquesta. Per què? No ho acabo de saber.
Perquè la CUP no ha intervingut i la part que ho ha fet ha estat silenciada sistemàticament?
Perquè el PSOE ha guanyat a nivell estatal i tot i ser un mal menor no deixa de ser un mal?
Perquè la Botín ha dit que “con Rivera sí” i el Sànchez s’ho està pensant?
Perquè Espanya ha tornat a demostrar que és un país merdós i la JEC en un gest caciquil i antidemocràtic ha prohibit que el Puigdemont, la Ponsatí i el Comín es puguin presentar a les europees?
Deu ser alguna cosa d’aquestes.
Podríem estar molt pitjor, ja ho sé, però no acabo de veure la millora.
Es com si diguéssim que hem guanyat les eleccions però que no ha passat res, que tot segueix igual que estava.
Potser sí que sóc un tipus nerviós. Potser sí.