L’independentisme està acabat, s’ha desinflat, la gent no en fa cas, són quatre matats, els catalans ja en tenen prou , Vivaspaña.
Es el resum que ha fet la caverna mediàtica espanyola de la diada. Qualsevol diria que ha estat un fracàs. Tanmateix, els grans dinosaures de la política espanyola, ja han sortit a dir la seva amb més por que una altra cosa.
Fins i tot l’Aznar, conegut criminal de guerra i responsable de l’11 de Març a Madrid, i dels morts d’Atocha, ha tingut la barra de fer una crida patriòtica contra l’amnistia.
No ho deuen tenir tan clar, això que el problema català està acabat si han de treure els Cristos Grossos a la processó.
Si els espanyols estan esverats, vol dir que alguna cosa estem fent bé o almenys, no tan malament com voldrien alguns dels que es dediquen a l’insultar.
Es evident, que ens queda un munt de feina que caldrà anar fent. Els partits independentistes fan veure que no es posen d’acord i, per acabar-ho d’adobar, ja estan parlant de fer un nou partit, que no serà un partit però funcionarà com un partit. Una nova quadratura del cercle. No passa res. Estem fets a qualsevol sorpresa.
Ja no ens sorprenen ni els que es dediquen a insultar, cremar banderes i donar-ho tot per perdut. Els partidaris de l’apocalipsi. També tenen el seu mèrit. Tot s’ha de dir.
Nosaltres, però, sabem que el camí cap a la independència és un camí de treball, de trobades, de concerts, de reunions, de correllengües i de feina.
A mala cara, no cal dir. I en això estem.
Salut i república.