Acte de commemoració del 850 aniversari de la fundació del Monestir de les Avellanes

El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va acollir el dissabte 20 de febrer l’acte de commemoració del 850 aniversari de la seva fundació, l’1 de febrer de 1166. Va comptar amb la presència del Vicari General Mn. Josep M. Mauri, que hi va assistir en representació del Bisbat d’Urgell, i que va ser qui féu l’ofrena floral, juntament amb l’Alcaldessa d’Ós de Balaguer, als Comtes d’Urgell Ermengol VII i Dolça de Foix, fundadors del Monestir.

L’acte va començar a les 16:30, amb una benvinguda al claustre del Monestir, en forma de repic de campanes, a càrrec de la Confraria de Campaners de Catalunya. Després, el Director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta i Roigé, donà la benvinguda, ja a dins de l’església i féu la presentació del 850 aniversari. El Dr. Joan Busquesta i Riu, professor de la Universitat de Lleida, pronuncià una conferència sobre la fundació del monestir en el context de la nova espiritualitat que s’anava forjant en aquell moment històric, del segle XII, i en acabar, es féu l’ofrena floral, moment simbòlic i que fou solemnitzat per l’acompanyament de l’orgue que recentment ha estat instal·lat a l’església.

En acabar, l’Orquesta Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida va oferir un concert amb peces de Wagner, Chopin, Khatxaturian i Saint-Saëns que va rebre una gran ovació. Va cloure l’acte la Vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, Sra. Rosa Pujol i Esteve, que va posar en relleu la importància de la fita que se celebrava i va encoratjar les institucions, la comunitat religiosa, i les persones que promouen activitats i mantenen viu el Monestir, a seguir endavant amb la mateixa il.lusió i força que ha permès complir els 850 anys d’enguany. Es féu la cloenda amb un vi d’honor al refectori dels monjos.

El Monestir va iniciar la seva presència amb un primer grup de monjos premonstratesos i amb la protecció dels Comtes d’Urgell. Durant l’Edat Mitjana va ser centre d’espiritualitat, destacant com l’abadia premonstratesa més important de la corona catalanoaragonesa i una de les més importants de l’interior de Catalunya. Al segle XVIII visquè una etapa de reneixença amb l’anomenada Escola Històrica de Les Avellanes, on diversos monjos de la comunitat destacaren en el marc de la il.lustració al Principat. La desamortització de Mendizábal va posar fi a aquesta etapa premonstratesa i va viure moments molt dificils, amb l’espoli dels seus béns. Va ser en aquell moment quan els sepulcres gòtics dels Comtes d’Urgell van acabar en el museu The Cloisters de Nova York. El 1910, ja passats els moments convulsos del segle XIX, la Congregació dels Germans Maristes van adquirir el Monestir per emprar-lo com a Seminari i encara avui és el centre més gran del món de formació de la Congregació i casa pairal. Amb el tancament del Seminari menor, els germans han obert el monestir a les persones, la cultura i el món: és un lloc emblemàtic que avui és centre cultural i de lleure vinculat a l’espiritualitat i la natura.