Aquell primer d’octubre

Rafel Molina

Hi ha fets que esdevenen  històrics, que són recordats o reivindicats per sempre més. Una  d’aquestes avinenteses ha estat, sens dubte, el Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017.

Aquella va ser una jornada històrica que suposo que tots recordem perfectament. Va suposar, segons crec, la manifestació més important de determinació política que ha portat a terme el poble de Catalunya en la seva història recent.

L’Estat espanyol va respondre de manera desproporcionada a la convocatòria del Referèndum  i va utilitzar la violència per tal d’assegurar-se que no es podria dur a terme. Policia i Guàrdia Civil, van fer una exhibició de bestialitat  contra la gent que volia votar.

No caldrà recordar casos concrets. L’actuació de l’aparell de l’Estat va ser igualment indecent: empresonament dels  líders independentistes, exilis forçats, judicis manifestament manipulats que encara no han acabat avui, falsos testimonis, prevaricacions, fanfarroneria judicial i brutalitat policial. Vivaspaña en estat pur.

Per deixar clar qui és l’amo, el 27 d’octubre ens aplicaren l’article 155 de la sagrada Constitución, i el van mantenir fins al 2 de juny del 2018.

Una exhibició de patriotisme espanyol. De patriotisme i de fatxenderia, de fanatisme i d’intransigència.

Va ser un cop molt fort per a nosaltres.

De les situacions adverses també hauríem de treure alguna lliçó. Faríem ben fet de tornar a la unitat prèvia al referèndum.

No tinc  però, ni idea de com ho podríem fer.

Salut i república.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.