Així doncs, l’espai ha estat dissenyat per embolcallar el visitant i transformar-lo en un buscador d’aquest metall preciós, l’explotació del qual, en el cas del Segre, està documentada des d’època romana. A l’entrada al centre s’ha reproduït una bultra o bosc de ribera, on a través de diversos plafons s’explica al visitant la història del l’extracció d’or al Segre, des d’època romana fins als segles XVI i XVII, quan es començà a usar el mercuri com amalgamant per separar l’or de l’arena.
A continuació, es passa a la sala principal, distribuïda en dos espais, per als més petits i el públic en general, en els quals hi ha un safareig on el visitant podrà experimentar. El centre els hi facilitarà un àbac i un petit sac amb arena aurífera del Segre, on es garanteix un contingut mínim de 50 mil•ligrams d’or. Un responsable del centre explicarà i demostrarà al públic com s’ha de moure la safata per separar l’or de la sorra.
Roigé va explicar que l’oferta de l’espai s’adequa a tot tipus de públic, des d’infants, amb “una proposta didàctica específica”, fins a famílies o grups d’amics. “Sempre procurem vincular l’oci amb l’aprenentatge. Considerem que aquesta també és la nostra missió com a institució: formar al públic, fer que s’emporti un nou aprenentatge, a banda de passar-s’ho bé”, va recalcar.
El projecte va sorgir a partir de les investigacions del doctor en geologia i professor de la Universitat de Barcelona, Manel Viladevall, que va constatar l’abundant presència d’or en les arenes del Segre a l’alçada de Balaguer. Els estudis de Viladevall han permès constatar que el Segre és un riu aurífer que transporta or des del Pirineu fins a la seva desembocadura. Aquest metall pesant es concentra especialment en zones d’aigua tranquil•la anomenades placers, on es dipositen de 4 a 8 partícules (palletes) d’or per cada 10 litres de graves i arenes. Aquest projecte compta amb una inversió de 1,5 milions d’euros, que també ha permès consolidar l’edifici de l’antic Molí de l’Esquerrà i construir l’annex on s’ubica el centre. El finançament ha estat aportat per la Diputació de Lleida, fons europeus (Feder), la Generalitat i fons propis.