Balaguer programa més de 40 activitats per commemorar els 600 anys de la caiguda del comtat d’Urgell

L’Ajuntament de Balaguer, en col•laboració amb diverses entitats de la ciutat i institucions lleidatanes, ha preparat per aquest any 36 activitats per commemorar la fi del Comtat d’Urgell. I és que el proper octubre farà 600 anys de la caiguda del comte Jaume II d’Urgell a mans de l’exèrcit de Ferran d’Antequera, escollit nou rei de Catalunya i Aragó pel Compromís de Casp (1412), fet que va suposar la desintegració i desaparició del Comtat d’Urgell.A través d’aquestes activitats, doncs, es vol donar a conèixer el llegat del Comtat d’Urgell, la figura del darrer comte i el paper de Balaguer com a ciutat comtal. Per aquest motiu, s’han programat des de conferències a visites turístiques, passant per presentacions de llibres i propostes educatives. Les primeres tindran lloc aquest cap de setmana amb la conferència ‘Les dones d’Urgell i el Compromís de Casp’, el dissabte 23 de febrer al consell comarcal de la Noguera, i la presentació, diumenge, d’una nova fitxa de la col•lecció ‘Retalls d’Art de Balaguer’, dedicada a l’escultura del Comte Jaume II d’Urgell, ubicada a l’avinguda del Molí de l’Esquerrà.El regidor de Cultura, Miquel Aige, ha explicat aquest dimecres, 20 de febrer, durant la presentació dels actes, que s’ha apostat per activitats “molt transversals” per tal de donar cabuda a tot tipus de públic. En aquest sentit, ha destacat que hi ha des de propostes més acadèmiques, com incloure aquesta efemèride a la Càtedra d’Estudis Medievals que es fa a l’estiu o diverses conferències, fins a activitats educatives (s’han preparat dos quaderns de treball per als alumnes d’ESO i Batxillerat), passant per festes, com l’Harpia (del 13 al 15 de setembre) i la Nit de Llegendes (21 de juny).

Per la seva banda, l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, ha fet una crida a la ciutadania a “fer-se seus els actes”, tot obrint la porta a ampliar el calendari d’activitats. Així mateix, ha dit, tot fent un símil amb el procés sobiranista actual, “que la fi del Comtat d’Urgell va ser un moment transcendental pel nostre país, en el que no només hi va perdre Balaguer, sinó també Catalunya”. “Potser no som prou conscients del que va suposar aquesta derrota. Cal doncs que, entre tots fem un exercici, per rememorar i donar a conèixer el nostre passat”, ha afegit.

També en aquest línea s’ha manifestat el vicerector d’Activitats Culturals i Projecció Universitària de la Universitat de Lleida, Joan Biscarri, qui ha ressaltat la importància de conèixer el passat per entendre el futur, així mateix ha dit que “aquests tipus d’actes també ajuden a generar i difondre coneixement”.

Finalment, Jaume Marvà, membre del Casal Pere III, ha recordat que des de fa 30 anys una colla de ciutadans recorda cada 1 de juny l’aniversari de la mort del Comte Jaume II d’Urgell, una tasca que “ara es veu recompensada amb la implicació d’entitats i institucions en la difusió d’aquesta època daurada per Balaguer”.

Del disseny del programa d’actes se n’ha cuidat una comissió integrada pel regidor de Cultura, Miquel Aige; la historiadora Eva Solanes; la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs; el vicerector d’Activitats Culturals i Projecció Universitària de la UdL, Joan Biscarri; la responsable de la Biblioteca Margarida de Montferrat, Eva Font; Jaume Marvà, membre del Casal Pere III; la presidenta de l’Associació de Dones d’Almatà, Lina Gené, i la directora de l’Arxiu Comarcal de la Noguera, Maite Pedrol.

O rei o res

Pel disseny del logo, fet per Vanessa Duch, treballadora de l’ajuntament, s’ha optat per reproduir el perfil del Castell Formós, residència dels Comtes d’Urgell i bastió des d’on el Comte va resistir l’atac de Ferran d’Antequera. Aquesta imatge vol simbolitzar la desintegració tant del comtat com la destrucció física del castell per part de les tropes castellanes, un cop el comte es va rendir. Pel que fa al lema ‘O rei o res’, s’ha escollit la frase que, segons diu la llegenda, la mare del comte, Margarida de Montferrat, li va dir quan va tornar de Casp sense ser investit rei de la Corona catalano-aragonesa, tot incitant-lo revoltar-se i enfrontar-se a l’elegit, Ferran d’Antequera. El conflicte s’inicià al maig de 1413, i després de diverses derrotes de Jaume II, a finals de juliol del mateix any, el comte es va refugiar al Castell Formós de Balaguer, creient que la ciutat seria inexpugnable. El propi Ferran I va dirigir el setge de la ciutat, capital del comtat, fins al 31 d’octubre de 1413, quan va tenir lloc la rendició de Jaume II.