Pandèmies, virus, restriccions, mentides a dojo, repressió, lluita per la llengua, persecució judicial.
Màfies al govern, operacions Kitchen per emmascarar les operacions Gürtel, lladres instal·lats a llocs de poder, hidroelèctriques robant a mans plenes, polítics mirant cap a l’altre costat de la porta giratòria.
Una part del poble preocupada per si la cosina de la Pantoja s’entenia o no, amb un cosí de la filla de la Carrasca, l’altra part preocupada per si l’Umtiti fitxarà o no per l’equip que va dir o si es tornarà a lesionar la setmana vinent. Un autèntic festival.
Tanmateix, sembla que podríem estar pitjor i tots plegats no acabem de trobar el moment de fer la revolució. Clar, amb el que està passant a mig món, sembla que a nosaltres ja ens va prou bé. I potser sí, ara que ho dius.
Només ens faltava que com que arriba el Nadal, diràs que la gent s’estova una mica. Estem disposats a perdonar, a oblidar i a dir que no ha de passar res d’irreparable. Ja està prou bé. Bon Nadal a tothom, pau i amor. No ens besarem per la cosa de la Covid, però estarem ben bé a punt. Tot bé. Perfecte.
Tenim quatre torrons a casa i una mica de cava no ens ha de faltar. No cal que arribem al luxe babilònic de segons quin pardal.
Tot i que arriba el Nadal, però, no oblidem que ells no descansen mai, que ens seguiran reprimint i si poden ens posaran a tots a la presó o ens multaran.
Vull dir que Bon Nadal, sí, a tothom que s’ho hagi merescut, però nosaltres seguim lluitant per la independència.
Salut i república.