Capital i cinisme

El poble pla no s’acaba de creure que això de la pandèmia sigui un perill.

Es van reunint grups importants de gent per fer festes, botellots, trobades i alegries diverses.

Hi ha negacionistes i antivacunes.

Els morts s’acumulen i els malalts col·lapsen els serveis mèdics, però sembla que tot és igual, es tracta de tenir turisme, moviment, viatges, negocis i despesa.

Tanta ignorància no pot ser casual.  Al final resultarà que sí, que l’únic important és el negoci estricte.

Tot el que està passant amb la Covid, ens deixa una mica sorpresos però bàsicament és una prova de l’egoisme del capital, del cinisme del poder.

La desfeta de l’Afghanistan és una altra prova de la misèria de la condició humana en els seus més alts nivells.

Es una història que sens dubte ultrapassa la nostra capacitat intel·lectual, perquè a banda de la profunda misèria de qui vol justificar amb el nom de déu el retorn de tot un poble al segle VII, hi ha el silenci i la col·laboració dels estats més poderosos del món civilitzat.

Hi ha els interessos de la Xina, Rússia, els Estats Units, l’Aràbia Saudita, els venedors d’armes, els petroliers i el capital, el gran capital que, ho podem dir ben clar, se’ls importen un rave les nenes i les dones afghaneses.

L’important és el liti, l’or, el cobalt, l’opi i les fronteres.

Ja els van prou bé els taliban.

Es la lluita de sempre del poder contra el poble.

Haurem de començar a desempallegar-nos dels poderosos.

No vull comparar res, és clar. Només dic que ens ho mirem.