Castorcapitalisme

Perdoneu, però és que no m’ho acabo d’empassar. Els fets coneguts són els següents:

1. Al govern espanyol no se li ha ocorregut millor manera de celebrar el “fracàs” del 9 N que pagar-li a l’empresa ACS, propietat de Florentino Rérez, els 1.350,7 M€ de compensació pel desastre que van muntar amb la plataforma Castor. I ho han fet l’11N, fins i tot abans que es complís el termini per a fer-ho, amb una celeritat que ja voldríen les empreses, persones i entitats acreedores de l’administració pública.

2. El sistema és senzill. L’estat ha demanat un crèdit a tres entitats financeres, Caixabank, Bankia i Santander, alguna d’elles ja nacionalitzada a base d’injectar-li diners públics, pel qual cobraran interesos durant els propers 30 anys. El muntant a retornar, sumant-hi els interesos, serà superior als 3.000 M€, però el més bonic és que ho pagarem els consumidors durant els propers 30 anys en forma de sobrecost en les nostres factures de gas.

3. A més, per tal d’evitar problemes judicials, el govern espanyol, a banda de fer un pagament tan ràpid com discret, ha esquivat els possibles recursos jurídics per vulneració de la normativa legal vigent, a través d’un Reial decret llei (13/2014), que fa que només resti el recurs al Tribunal Constitucional, el qual no te potestat per dictaminar si és o no just, sinó només si és o no constitucional.

I, ves per on, arribem al mateix punt de sempre, la utilització de la constitució per blindar les decisions polítiques del govern espanyol, i del Tribunal Constitucional, com un tribunal polític al seu servei. A algú li sona aquesta cantarella?

I, per cert, tant en el nomenament del TC com en tot l’escandalós procés de la plataforma Castor, hi està implicat tant el PP com el PSOE. Que la llotja del Bernabeu és prou gran, i de portes giratòries n’hi ha per a tothom.

Hi ha qui diu que tot plegat demostra, no que el sistema està corromput, sinó que els sistema és corrupte. O, dit en termes més clàssics, que el capitalisme implica corrupció per sistema.

Potser si que hi ha una part de raó en aquesta apreciació, si més no en l’actual model de capitalisme, però el cert és que els fets descrits són diametralment oposats a allò que se suposa que és el capitalisme, o sigui, propietat privada del mitjans de producció que competeixen en un mercat lliure i poc, o gens, intervingut per l’estat.

El mercat lliure implica que el capital assumeix un risc en el que, o be li va bé, i hi guanya molt (més que algú que simplement lloga la seva força de treball), o be li va malament, i hi perd, i s’enfonsa (fi de la cita).

No és aquest el cas del Castor de Florentino. Aquí si es guanya, es guanya (moltíssim), no només amb el negoci del petroli en sí, sinó amb tot el que representa. Penseu que la plataforma va costar tres vegades més del preu que s’havia pressupostat inicialment, i algú la debia construir. Però si es perd, no problem, l’estat se’n fa càrrec, amb la constitució a la mà, i es carreguen les perdues als usuaris.

En fi, espero que a l’altra banda de l’ebre facin la seva pròpia revolta, però pel que fa a la part catalana dels 7,4 milions d’usuaris de gas (entre particulars i empreses), si no volen pagar de la seva butxaca els propers fitxatges del Sr. Florentino en els propers 30 anys, ja tenen un altre motiu per anar marxant, amb o sense permís del Tribunal Constitucional.