Quan comença el viatge? Quan mires el mapa i decideixes? Quan compres el bitllet? Quan embarques? O quan respires l’olor diferent que fa el destí? Viatgem amb diferents objectius i de maneres dispars. Uns, han de complir expectatives. Corre, que...

Anava a matar un company d’escalada. Involuntàriament i amb poca traça, perquè el tio està il·lès. Jo no tenia coartada. Vull dir, era qui aguantava la corda i estava sola. I tampoc tenia una motivació clara, Vaja, de fet vaig...

Llegia ahir, al NacióLleida, al mestre Ribera, de quina manera tan elegant s’acomiadava dels seus lectors durant l’estiu. L’Eduard, prestidigitador de la paraula, embolcalla el lector en sintagmes màgics i el teletransporta al seu escriptori. Dins de la voluntat de...

Diguem-ho clar, als grecs se’ls ha fet xantatge. Si voteu Syriza, fora de l’euro. Si feu un referèndum, no hi ha rescat. Si no compliu els terminis, es tanca l’aixeta. Però darrerament passen coses que em fascinen. Coses que pensava...

Qui no es veu, no és notícia. Si els carrers són buits és que tot va bé. Potser és aquesta, la lògica de la mordassa. Calia fer neteja, de carrers i de diaris, diríem. S’obliden, els amordassadors que, de vegades,...

No ens podem quedar aquí. No tinc més forces per pujar aquest barranc. Doncs ho has de fer. Va, imagina-t’ho. Posa’t en situació. No em facis explicar-t’ho. La vida dóna moltes voltes. Tu també hauràs tret forces de flaquesa. T’hauràs...

Abans d’ahir, la meva veïna em va salvar la vida. Exagero, és clar. Perquè vull que segueixis llegint. Però com a mínim em va salvar d’un ensurt. Vaig fer el gest ridícul de la generació connectada: mirar el mòbil i...

Tinc mal caràcter. Sóc explosiva. Irascible. Hi ha situacions que em descontrolen. I no envejo els que es troben davant. Amb tot, no sóc l’única. L’altre dia, un transportista va aparcar paral·lel a un cotxe que estava en doble fila....

Entres a l’ascensor. T’hi encaixones, més ben dit. Hola. Bon dia. Fa bo. Sí, déu n’hi do. Ets al vestidor del gimnàs, tu i la noia de cada dimecres. Les dos soles. Hola. Què tal. Fa bo. Ja era hora....

No voldria ser pueril, ni il·lusa. Però em veig obligada a argumentar a favor de la positivitat. Bàsicament perquè més enllà hi ha el buit. I ja estic farta d’haver de començar els diaris per la contraportada. Ser positiu facilita...