En aquesta casa del Carrer Pintor Borràs de Balaguer va néixer el 8 d’octubre de 1919, ara fa 100 anys, Teresa Pàmies i Bertran. Filla de Rosa Bertran i Tomàs Pàmies, Teresa va tenir un paper polític important i amb 17 anys va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya tenint un paper actiu en la creació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove. En acabar la Guerra Civil, Teresa Pàmies va exiliar-se a França amb el seu pare i d’aquesta manera començava un periple a l’exili que la portaria a Cuba, Sant Domingo, Mèxic (on hi estudià periodisme) Belgrad, Praga i un altre cop França, van ser les seves darreres destinacions del període de l’exili, època que els familiars recorden com a dura i cruenta, i que desencadenà també amb la mort de la seva mare a Balaguer.
A l’any 70, Pàmies escriu juntament amb el seu pare Tomás ‘Testament a Praga’ obra que li permet guanyar el premi Josep Pla i amb la que inicia una carrera literària i periodística en la que escriu una cinquantena de llibres, així com diverses col·laboracions a mitjans de comunicació catalans.
Obres com ‘Crònica de la vetlla’, ‘Va ploure tot el dia’, ‘La dona de pres’, ‘Amor clandestí’ i ‘Memòria dels morts’ entre molts d’altres, converteixen a Teresa Pàmies en una de les grans cronistes de la literatura catalana del segle XX.
L’any 2000 va obtenir la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i el 2001 va ser la segona dona Premi d’Honor de les lletres Catalanes. Pàmies va morir el 13 de març de 2012 a Granada, ciutat on hi viu un dels seus fills i a la que s’hi traslladà l’any 2009. Les seves cendres descansen al costat de la seva mare, a Balaguer.