Les ambigüitats sovint ens neguitegen. Conèixer tots els detalls i les característiques d’una informació ens dóna seguretat. Per això, aquestes últimes setmanes hem viscut, a nivell polític però també social, moments de gran desconcert. Les afirmacions incompletes no satisfan les demandes que, com a ciutadans, exigim als nostres representants polítics. Les dos principals forces sobiranistes, CiU i ERC, han aconseguit acordar un full de ruta juntament amb el suport d’Òmnium Cultural, l’ANC i l’AMI. Hem de celebrar que, un cop més, hem aconseguit potenciar els punts en comú i evitar que les diferències esdevinguin un mur infranquejable per seguir endavant.
Però com a electors, el 27S volem anar a votar coneixent totes les variables. De fet, analitzar el full de ruta ens permet adonar-nos que potser s’han posat d’acord perquè algunes de les idees pactades no són gaire clares. És a dir, s’utilitzen afirmacions políticament correctes que permeten que totes les parts implicades se sentin còmodes però sense concretar serrells importants i que poden esdevenir claus per llegir els resultats dels comicis i seguir caminant l’endemà, el 28S. De vegades, concretar ens obliga a córrer un perill i assumir uns compromisos que, navegant entre metàfores, potser ens podem estalviar.
Necessitem una majoria d’escons o una majoria de vots per interpretar els resultats de les eleccions del 27S? Si aquests comicis són, en paraules del president de la Generalitat Artur Mas, el que més s’aproxima a un referèndum, potser necessitem majoria de vots a favor del sí per explicar a la comunitat internacional que la independència té un mandat democràtic fort. Però, de moment, el full de ruta no matisa com ho comptabilitzarem. Hi ha qui defensa que una majoria d’escons ja és suficient, que ens permet avançar, però aquesta opinió –per sort- no és majoritària.
El full de ruta sí que especifica que les eleccions tindran un caràcter plebiscitari i que el resultat serà “de lectura fàcil i inequívoca per a tothom, dins i fora de Catalunya”. Segur? Doncs ja cal que treballem en aquest sentit i remem –sense deixar-nos seduir pels jocs de paraules- plegats per aconseguir aquest objectiu. Només si som capaços de configurar un full de ruta més clar, que reculli tots els passos que caldrà seguir a partir del 28S, podrem explicar quin és el nostre propòsit i com l’aconseguirem. Amb sinceritat, dient les coses pel seu nom i abandonant aquells interessos que no s’emmirallen en les idees i valors col·lectius. A veure si, aquest cop, aconseguim fer gala de la dita “clar i català”.